El 1943, en una Girona immersa en la grisor dels primers anys de la postguerra el Camp de Mart de La Devesa acollia totes, o gairebé totes, les iniciatives dels gironins que s'apassionaven per la pràctica d'algun esport. El futbol, que també havia començat a La Devesa, havia marxat a Vista Alegre ja bastant abans de la guerra, en els primers anys de la dècada dels vint, però els inicis de l'atletisme, la natació, el bàsquet, l'hoquei o l'handbol a Girona va ser allà. En el cas de l'handbol, en aquella època amb 11 jugadors per equip, de la mà del GEiEG que el 1943 va fundar una secció que l'any següent ja tenia un equip competint en el Campionat d'Espanya d'handbol a 11 i que ara celebra el seu setanta-cinquè aniversari després d'una història amb grans moments esportius, destacant aquí les dues temporades a Divisió d'Honor (82-84), però, de manera especial, una llarga incidència en l'handbol formatiu amb moltes generacions de jugadors i entrenadors gironins han passat per la secció del grup des dels anys de La Devesa (pista de la piscina i pavelló municipal) i des de la segona meitat de la dècada dels 70 a les instal·lacions de Sant Narcís.
«L'handbol del GEiEG ha estat una obra de molta gent, però si hagués de destacar dos noms clau diria en Joan Casellas Xirgu i en Josep Maria Casas», explica l'exgerent del grup, Josep Maria Pinsach, que abans de gestionar l'entitat durant 12 anys amb Josep Maria Figueras de president havia estat delegat de la secció d'handbol i president de la comissió esportiva. Pinsach coneix bé la història de l'handbol del GEiEG i apunta un altre nom: el tècnic suec Arne Jervrud. «El vam anar a fitxar a Granollers el 1971 en Joan Casellas, que llavors crec que el president de la federació gironina, en Josep Maria Casas i jo; era un exinternacional que havia jugat a Barça i Granollers», recorda Pinsach sobre un entrenador que «va canviar la manera d'entrenar i de veure l'handbol».
Abans de Jervrud, però, el GEiEG havia estat l'introductor de l'handbol a les comarques gironines. L'handbol 11 sobre la terra de La Davesa aviat va passar a la història. «Només hi havia equips a Barcelona i aquests no volien venir cada quinze dies a jugar aquí», diu Pinsach per explicar com aviat el GEiEG es va quedar a jugar competicions a Girona passant-se a l'handbol 7 amb els mateixos jugadors que havien començat en l'11. Gent com el porter Joan Casellas,que posteriorment va ser president tant de la federació gironina com de la catalana, o Robert Rodríguez que arribarien a ser internacionals amb la selecció espanyola.
Del Camp de Mart es va passar a la pista de la piscina i després al pavelló municipal de La Davesa que va ser on va entrenar l'equip Arne Jervrud. Fos per l'aportació de l'entrenador suec, pel treball d'anys a la base amb molts equips competint a nivell català o per les generacions de jugadors gironins que van anar sortint, l'handbol del GEiEG va arribar a l'elit. L'equip va aconseguir l'ascens amb Modest Molina d'entrenador, jugant els partits de la fase d'ascens al pavelló de Palau, i es mantindria un parell de temporades a la màxima categoria amb Faustino Villamarín, un altre exjugador del Barça, a la banqueta i «amb uns quants gironins i grups de jugadors que venien des de Granollers amb furgoneta quatre dies la setmana per la il·lusió de jugar a Divisió d'honor». La temporada 83/84 va ser la darrera del GEiEG a la màxima categoria, el que ara seria l'Asobal, en una situació que Pinsach veu complicada que es repeteixi perquè «sempre he repetit el GEiEG és una entitat esportiva i no pas un club, no es poden pagar jugadors, i el que ha de seguir fent la secció és treballar bé amb la base com ja està fent i ja li arribaran els fruits; l'objectiu hauria de ser jugar a Primera Nacional».
Aquest diumenge, el pavelló Lluís Bachs de Sant Narcís acollirà el dinar de celebració del setanta-cinquè aniversari de l'handbol del GEiEG i abans, a les 12 del migdia, hi haurà un partit entre els veterans del GEiEG i un combinat de veterans de les comarques gironines.
