21 de novembre de 2018
21.11.2018

De Lucerna a Girona per l'hoquei

Jasmin Schuler, amb només 19 anys, va fer el pas de deixar Suïssa per «millorar com a jugadora» en una competició més potent. Combina l'esport amb la feina d'«au-pair» en una família de Cassà

21.11.2018 | 06:30
Jasmin Schuler, al centre de Girona amb la seva samarreta.

Deixar-ho tot i agafar les maletes per venir a Girona a jugar a hoquei. Amb només 19 anys -n'ha fet 20 aquest mes-, pot semblar atrevit. I de fet, ho és. Aquesta és la valenta decisió que va prendre Jasmin Schuler el passat mes de maig. La seva fixació per «millorar com a jugadora» l'ha portat a deixar el seu equip de Suïssa, l'RCH Uri, i fitxar pel Citylift Girona, que va anunciar la seva incorporació per a l'actual temporada el 19 de juny.

Gairebé dos anys s'ho ha hagut de rumiar per acabar prenent la decisió final. Schuler va conèixer el tècnic de l'equip gironí, Marc Oller, l'estiu de 2016 en un campus de la regió helvètica i des d'aleshores que ha estat donant voltes a l'oferta de venir a jugar al Girona CH. «A Suïssa el nivell d'hoquei no és gaire bo. Si volia millorar com a jugadora, canviar de país era l'única opció. Una nit, mentre fèiem entrenaments, vaig parlar amb en Marc i em va comentar que necessitaven jugadores. Jo li vaig respondre que volia saber com era el club i per què no, jugar amb elles», explica. Dit i fet, «l'hoquei era la prioritat». Al mes de maig va viatjar fins a Girona per fer un entrenament amb les seves futures companyes, que la va acabar de convèncer. «Vaig decidir que volia jugar aquí, no volia buscar cap més equip enlloc. A Girona ho tenia tot. És molt maca i el club està molt bé», diu.

Enamorada de la ciutat i de l'hoquei que s'hi practica, Schuler se les va empescar per buscar-se també una professió. Fa d' au-pair per a una família amant de l'hoquei de Cassà de la Selva amb quatre fills, als quals ha de parlar exclusivament en anglès. Tanmateix, això no ha suposat cap problema per a la seva adaptació amb el català i el castellà, que està aprenent a una velocitat de vertigen. «Al principi, l'idioma era un entrebanc per comunicar-me amb l'equip. Però cada dia escolto molt de català i als entrenaments el parlem sempre. A les nits acabo molt cansada perquè hi poso molta atenció. Ara ja ho entenc quasi tot», confessa amb un tímid somriure.

Schuler no només s'ha hagut d'adaptar a la realitat gironina, sinó que també ha notat canvis en la categoria i en la manera «com es juga l'hoquei a Catalunya». El Citylift Girona milita a l'OK Lliga femenina i, enguany, no ha tingut un inici de curs fàcil. Tres derrotes i dues victòries que el situen a la desena posició. «Els primers partits hem trobat rivals molt fortes i equips difícils. Però jo soc positiva i sé que els pròxims aniran bé. Nosaltres tenim tres jugadores novelles i necessitem el nostre temps per adaptar-nos», comenta. Fa falta «experiència», però «sempre dono el millor de mi i cada vegada tinc més minuts».

A Suïssa, jugava a l'equip femení i masculí de l'Uri. Amb les noies, Schuler va ser campiona de lliga aconseguint el primer títol de la història del club helvètic després de guanyar la semifinal contra el Monteux per 4-3. També va arribar a la selecció. I amb els nois, que van quedar segons, feia el que podia per reivindicar-se: «És complicat prosperar sent noia. Ells sempre són millors i vaig haver de lluitar moltíssim per fer-me un lloc a l'equip. Només tenim cinc equips femenins i si vols jugar més, has d'anar amb els nois». Ara a Girona, tot és diferent. «L'hoquei és més ràpid i professional. El nivell és superior. Imaginava trobar-me això, però no que fos tan ràpid. M'agrada molt la rapidesa. El que potser trobo més a faltar és l'esperit de no rendir-se mai i no renunciar a cap objectiu. El meu club d'abans ho aplicava constantment i és una actitud que m'agradaria aportar aquí», manifesta.

Sigui com sigui, la Jasmin ha quedat encantada amb el tracte rebut «tant per part del club com de la ciutat». I, tot i que la previsió era quedar-se un any, «no descarto quedar-m'hi més anys. M'agrada molt Girona, el català i l'hoquei és mil vegades millor que al meu país», assegura aquesta suïssa de les decisions valentes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook