Eusebio Sacristán, Ernesto Valverde i Joan Francesc Ferrer Rubi, els entrenadors dels tres equips catalans que militen a La Lliga Santander, van aparcar per un moment l'estrès del dia a dia i es van relaxar per aprofundir en el llegat que ha deixat Johan Cruyff en les seves respectives carreres. En el segon acte d'homenatge a Cruyff organitzat pels «Amics de Johan» a l'auditori de Mediapro a Barcelona, els tècnics del Girona, del Barcelona i de l'Espanyol van parlar sobre la influència de la llegenda holandesa en les idees futbolístiques que intenten materialitzar als seus equips, precisament a pocs dies que es jugui el partit Espanyol-Girona a Cornellà.

Va ser una conversa purament futbolística amb la pilota i Johan com únics protagonistes. El títol d'aquesta, «Si tu tens la pilota...», ja era una declaració d'intencions. Ni Valverde va haver de referir-se a la poca puntualitat de Dembélé, ni Rubi parlar sobre el possible penal que l'àrbitre i el VAR no van veure a Sevilla, ni Eusebio Sacristán lamentar les múltiples lesions que arrossega el seu equip.

Amb els periodistes Ricard Torquemada i Pere Escobar repartint joc, el «cruyffisme» va unir tres rivals, dos d'ells -Valverde i Eusebio- van coincidir amb Cruyff al Barcelona, mentre que Rubi ho va viure des de fora, encara que l'empremta de l'holandès, segons va destacar, també és perceptible a la seva mirada futbolística.

«La influència de Johan cap a mi ha estat en el subconscient. Em diuen que estic boig per alguns plantejaments i a vegades penso: 'això no ho has copiat, però t'ha entrat sense voler'. He estat també un boig de l'equilibri defensiu, però la idea és clara. Si tens la pilota, manes tu», va explicar l'entrenador de l'Espanyol.

Una experiència diferent de la de Valverde i Eusebio, que van viure en primera persona com Cruyff va revolucionar el Barcelona entre el 1988 i el 1996. En un ambient distès, tots dos van explicar algunes anècdotes de Johan com a entrenador i van exalçar el seu poder de convicció. Valverde, que va jugar en el Barcelona entre 1988 i el 1990, va recordar que ser entrenat per una llegenda del futbol imposava respecte.

«Estem parlant d'un dels millors jugadors de la història i quan arribava al vestidor eres conscient d'això. Si et deia de pujar aquella muntanya, la pujaves. Amb el temps, es crea escola i és una cosa que admira tothom, no només pel que s'aconsegueix, sinó per com», va rememorar Valverde.

Eusebio, que va jugar fins al 1995 a les ordres de l'entrenador holandès, guarda amb nostàlgia els entrenaments: «Quan vaig fitxar, va ser un enamorament sobtat, una passada. Vaig arribar i només amb el rombe a la medul·lar tenia moltes més opcions per jugar. Els entrenaments eren passar-nos la pilota els uns als altres i això era el millor que jo sabia fer». Encara que no sempre era fàcil entrenar amb Cruyff, va reconèixer Eusebio entre rialles: «El dia a dia, a vegades era complicat. Et passava la pilota i et preguntava per què no estaves allà col·locat; se la passaves tu i et reclamava la pilota al peu».

Més enllà de les anècdotes, la filosofia futbolística que Johan va implementar amb la pilota com protagonista va ser l'autèntica protagonista de la nit. Rubi, Valverde i Eusebio es van confessar com uns incondicionals de dominar els partits amb l'esfèric. «Jo ho passo fatal quan no tinc la pilota», va ressaltar Rubi. «Tenir la pilota, fa que els jugadors estiguin feliços i es diverteixin. Quan no la tenen, es cansen», va advertir Eusebio.

I Valverde va rematar: «Quan la pilota no la tens i la té el contrari et poses molt nerviós, però has de ser conseqüent amb allò que vols: si vols la pilota, has de ser agressiu quan no la tens. Vols no perdre-la, no vols que el rival la tingui».