Després d’una primera mala experiència en el món laboral en el primer estiu que podia treballar, Joan Amoedo, figuerenc de 29 anys, va sentir al mateix temps que El Dofí, un centre per a persones amb diversitat funcional de l'Alt Empordà, buscava monitors. I va canviar-li la vida: «El primer dia, fa molt respecte, és un món que no coneixes, però amb el temps t’assabentes que pots aprendre moltes coses d’ells i que totes les barreres que ens posem nosaltres, ells no les posen», confessa. Ara, n’és el coordinador conjuntament amb Mireia Rivero i també dirigeix els flamants equips de futbol del Figueres i de bàsquet de l’Adepaf, els quals jugaran els pròxims partits de la lliga aquest diumenge dia 11, a Banyoles, i el 9 de desembre a Figueres.

Dos anys després de néixer l’equip amb la UE Figueres, com recorda els seus inicis?

Ja fa anys que tant El Dofí com la Fundació Altem teníem equips de futbol que participaven en la lliga provincial La Millor Lliga del Món. Tot i que aquesta lliga proporciona un espai perquè les persones amb diversitat funcional puguin practicar futbol, competir i sobretot passar-s’ho bé, el que vèiem els entrenadors és que els dos equips estaven desconnectats de la societat i no tenien visibilitat dins de la ciutat de Figueres, ningú coneixia la seva existència i a conseqüència dificultava molt adquirir nous jugadors. Per aquest motiu, ara ja fa quatre anys vam anar a jugar el Torneig MIC Integra fent un mateix equip representant la ciutat, el Figueres Units, i va ser increïble, ja que van fer molta pinya, i van competir com a un sol equip. Per això, ara fa dos anys, conjuntament amb la delegada de la Fundació Altem, Belén Jiménez, teníem moltes ganes de donar un pas més enllà per donar més visibilitat als jugadors. Vam parlar amb en Josep Buixó, un gran amic que ens va permetre contactar amb la UE Figueres i plegats vam començar aquest gran projecte. De 14 jugadors que teníem entre les dues entitats, vam passar a ser-ne 23. La UE Figueres ens ha donat moltes facilitats per a créixer com a grup i jugadors que no coneixien l’existència d’aquests equips van arribar per formar-ne part.

La competició es coneix com La Millor Lliga del Món. Contra qui juguen?

Aquesta lliga de futbol sala ja fa molts anys que existeix, hi participen equips de tota la província de Girona, equips d’Olot, Sant Joan de les Abadesses, Girona, Banyoles i Figueres. En un principi tots els equips participaven en la mateixa lliga, però davant les diferències de nivell que existien es van dividir. Ara, hi ha la primera gironina, la preferent i la categoria promoció. La Unió sempre ha participat amb dos equips: l’A, que juga en la primera gironina i està entrenat per mi i en Marc Prat, i B, dirigit per en Carles Sastre, a promoció. El Figueres A, fa dos anys, en el debut, va guanyar el campionat i en la passada Nit de l’Esport ens ho van reconèixer.

Creu que alguns d’aquests futbolistes podrien jugar a les lligues de regional, com la Quarta Catalana?

La gent associa que un jugador amb discapacitat només farà dos tocs de pilota i no sabrà jugar en equip. No és així, hi ha molt nivell i la competitivitat és màxima, a vegades és difícil de gestionar-ho. Els últims dos anys vam jugar-nos la lliga contra l’Olot. Hi ha jugadors espectaculars, amb un talent i un físic admirables i és per això que la temporada que ve ens agradaria tenir un equip a Quarta Catalana amb una selecció dels millors jugadors gironins de La Millor Lliga del Món. Com a entrenadors i educadors, volem donar oportunitats i autonomia als jugadors, ja que sovint no estan al seu abast. Un jugador que teníem l’any passat, en un principi fitxarà pel Marca de l’Ham juvenil; hem perdut un bon jugador, però és el que volem, que es puguin integrar al màxim en la societat. Actualment, hem format un equip de f-11 entre jugadors i tècnics de tota la província i juguem a una lliga de veterans a Olot.

Què els ha empès a crear fa un mes l’equip a l’Adepaf?

Ja fa anys que hi pensàvem, els jugadors ens ho demanaven i veient el gran èxit amb el futbol, hem volgut seguir la mateixa línia i integrar-nos en un club de Figueres. El contacte va ser en Guillem Pascua. En el futbol, els jugadors ja venien rodats, però en bàsquet no, és un esport nou per a la majoria dels jugadors, partim de zero, però tot i que costa, estem aprenent moltíssim i a cada entrenament se’ls veu la millora.

És correcte que els anomenem equips adaptats?

Des de sempre, les seccions de futbol i bàsquet on participen persones amb diversitat funcional se’ls ha anomenat adaptat. No obstant això, les normes de joc són les mateixes. Actualment estem intentant incloure nous conceptes i, per exemple, en bàsquet, parlem del sènior mixt.

Descriuen que estan formats «per membres amb diversitat funcional».

El terme ha anat evolucionant. Abans, s’utilitzava el terme disminució psíquica i posteriorment el de discapacitat intel·lectual. Cada cop més s’intenta introduir el terme de diversitat funcional. Es vol deixar enrere la terminologia que fa referència a les limitacions o a les manques de capacitats per passar a una terminologia que esmena a les diferents maneres que tenen totes les persones de funcionar. Jo em dedico a un àmbit totalment diferent, soc biòleg i el fet de treballar amb aquest col·lectiu és el meu hobby; són com la meva família, els meus amics i companys i no els poso cap etiqueta.

Creu que arran de tenir equips al Figueres i a l’Adepaf es normalitzarà?

Des d’El Dofí intentem fomentar la inclusió a la societat d’aquest col·lectiu de persones a partir de diferents activitats amb altres entitats de Figueres. En el futbol i el bàsquet, el que pretenem amb l’Altem és incloure’ls en el dia a dia de la ciutat formant part de dos grans clubs de la ciutat com són la UE Figueres i del CB Adepaf. El fet de normalitzar-ho és complicat, però hi torno, volem que ens tractin com a qualsevol altre.