05 de novembre de 2018
05.11.2018

«Al seu costat semblàvem un equip de mini»

?Quim Costa veu com el físic, la intensitat i el plantejament en defensa de l'Almansa desdibuixa el seu Bàsquet Girona, que es queda amb 46 punts i perd el seu segon partit de la temporada ?Els percentatges, molt pobres: (12 de 41 de dos i 2/14 en triples)

05.11.2018 | 06:30
Leo Cizmic, tirant a cistella, en el partit d'ahir a Fontajau.

«L'Almansa és un equip molt més desenvolupat físicament; són més forts, més ràpids, molt més corpulents... Al seu costat nosaltres semblàvem un equip de minibàsquet». El físic pot explicar que un equip et deixi amb només 46 punts? Doncs, en bona part, ahir sí. El Bàsquet Girona no va tenir cap opció de guanyar l'Almansa a Fontajau perquè, certament ajudant-se del seu físic superior, el tècnic dels manxecs, Rubén Perelló, va plantejar una defensa molt agressiva amb constants canvis en els bloquejos que va convertir el partit en una inacabable cadena de duels individuals en què els jugadors visitants sempre van ser més intensos, agressius i, en definitiva, més contundents que els sorpresos, per no dir tendres, jugadors que entrena Quim Costa. «Encara no tenim la suficient saviesa basquetbolística per resoldre una situació amb la qual no ens hi havíem trobat mai», reconeixia Costa al final d'un partit en què el seu equip, aclaparat per la defensa i el físic visitant, va tenir molts i molts problemes per anotar. Els percentatges ho diuen tot: (12 de 41 tirs de dos i només un 2/14 en triples).

Anant al detall individual, el màxim anotador de l'equip gironí en les primeres jornades de Lliga, el croat Leo Cizmic, es va quedar ahir amb 2 punts amb un 1/10 en tirs de camp. Tot plegat molt pobre. I clarament insuficient per superar un Almansa que, sense tenir cap jugador d'un talent especial, va demostrar ser un equip molt ben treballat per Rubén Perelló. Amb una defensa en què els canvis eren constants i els seus alers no tenien cap inconvenient per quedar-se emparellats amb els pivots del Bàsquet Girona, o a l'inrevés, els manxecs van aconseguir que fos absolutament diferent del que estan acostumats a veure els habituals de Fontajau. L'habitual bàsquet alegre corrent molt dels de Quim Costa no es va veure per enlloc. Prou feines tenien perquè els potents interiors, o alers, que eren gairebé iguals que els pivots, no els agafessin el rebot ofensiu com per pensar a córrer. I en atac estàtic mai es van trobar còmodes. El primer quart ja va començar a ensenyar per quins camins avançaria, però es mantenia igualat (14-17). El segon ja va ser un calvari per als gironins, que van encaixar un parcial de 12-0 que ja els condemnaria a anar a remolc (14-31), i en el tercer la diferència es va arribar a enfilar fins als 22 punts. Com més bloquejats estaven els gironins en atac més frustrat estaven per defensar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook