31 de octubre de 2018
31.10.2018
L'Empordà

Bàsquet al mig de l'Atlàntic

L'Spar Citylift juga avui contra l'Uniao Sportiva de les Açores, un arxipèlag portuguès situat a 2.500 quilòmetres de Girona i 4.000 de Nova York

31.10.2018 | 06:30
Bàsquet al mig de l'Atlàntic

El concepte polític d'Europa és diferent del geogràfic i per això s'explica que aquesta nit (22.30, hora catalana) l'Spar Citylift Girona jugui al mig de l'oceà Atlàntic el segon partit de la fase de grups de l'Eurocup. Les gironines visiten Ponta Delgada, capital de les Illes Açores, per enfrontar-se a un Uniao Sportiva que, almenys per noms i currículums, és clarament inferior a les gironines. «És un desplaçament llarg i complicat per jugar contra un equip desconegut per la nostra cultura de bàsquet, però no pel fet de ser menys conegut ens podem relaxar o pensar que pot ser un partit fàcil». Èric Surís té clar que factors externs com el llarg viatge, que es va allargar des de les sis del matí d'ahir, quan l'equip va sortir de Fontajau, fins ben entrada la tarda amb dos vols diferents, i l'adaptació al canvi horari (a les Açores són dues hores menys que a Catalunya) poden igualar les forces entre l'Uni i un rival que juga un bàsquet molt incòmode. El seu referent interior i jugadora més destacada, la brasilera Raphaella Monteiro, arriba per poc a l'1.80, convertint així l'Uniao Sportiva «en un equip físicament molt homogeni, sense gaire alçada, però amb moltes jugadores amb un bon físic per córrer i saltar i que tenen amenaça des de la línia de tres punts».

El «llarg desplaçament» que citava Èric Surís es va concretar amb 11 hores de viatge. A les sis del matí, les jugadores van agafar un bus a Fontajau per anar a l'aeroport de Barcelona a agafar un vol a Porto, tres hores d'escala, i un vol fins a Ponta Delgada. Principal ciutat de Sao Miguel, una de les nou illes de l'arxipèlag de les Açores, i que és en ple Atlàntic. A 2.500 quilòmetres en línia recta de Girona i, per l'altre costat, a uns 4.000 de Nova York i la resta de la costa est dels Estats Units.

A banda de Raphaella Monteiro, la pivot maliana Kankou Coulibaly és l'única jugadora de l'equip portuguès que arriba a l'1,80 d'alçada. Tampoc tenen cap nord-americana, però amb Monteiro, Coulibaly i cinc portugueses l'Uniao Sportiva va ser capaç de plantar cara al Gyor hongarès a la seva pista. En la primera jornada de l'Eurocup, mentre l'Uni derrotava clarament el Gernika a Fontajau (80-57), l'equip de les Açores va caure contra el Gyor (78-67), amb 13 punts i 7 rebots de Ferreiro, i les portugueses del joc exterior (Joana Soeiro, Sara Djassi i Josephine Filipe) van anotar tres triples cadascuna. «A Europa, jugant fora de casa, tots els partits són complicats», apuntava Surís, que, tot i que amb molts canvis a les dues plantilles, ja va viure, i guanyar, un partit a Ponta Delgada contra l'Uniao Sportiva ara fa dues temporades. Victòria gironina per 54-81, amb 16 punts de Rosó Buch, màxima anotadora del partit, i 5 d'Helena Oma, que són les dues úniques jugadores d'aquell Spar Citylift Girona que segueixen a la plantilla. A l'Uniao Sportiva només repetirà Sara Djassi respecte a aquell partit del novembre del 2016.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook