L'últim quart d'hora del Barça va ser, literalment, sublim. Amb una efectivitat fora de l'habitual, Ernesto Valverde va respirar, alleujat, quan Luis Suárez va decidir que ja n'hi havia prou. L'uruguaià va agafar el relleu a Romario i Leo Messi, els darrers futbolistes a fer un hat-trick al Madrid vestint la samarreta del Barça, i va signar una nit que l'envia directament a l'altar dels millors futbolistes de la història blaugrana, si és que ja no hi era. Havia marcat, de penal xiulat pel VAR, a la primera meitat, però es va destapar en gairebé 10 minuts: primer, rematant a peu parat i amb el cap una centrada de Sergi Roberto; després, culminant amb un toc suau la sortida de Courtois, enmig del rebombori d'eufòria que el Camp Nou inhalava, gràcies a una nova assistència del reusenc. Suárez sol va decidir el clàssic, posant-se l'equip a l'espatlla i confirmant que potser la gran estrella és Messi, però que ell també val molt la pena.

Valverde no ho estava passant bé, perquè el Barça va fer un pas enrere sortint del descans i el Madrid en va fer tres endavant. La primera meitat va ser un monòleg culer, i fins i tot el 2-0 es feia curt. Arthur, que sembla que hagi nascut a La Masia, es va dedicar a jugar a futbol acompanyat de Busquets, Rakitic i Coutinho, que tampoc és coix. Al mateix temps, Lopetegui s'encomanava a Casemiro, un expert en destruir, Kroos, Modric i Isco, que perden moltes facultats quan no tenen la pilota al seu poder. Aquí va estar la primera gran diferència, aprofitada per un Barça que va marxar content als vestidors però amb la sensació que li havia faltat donar l'estocada. En una jugada marca de la casa, Jordi Alba va arribar a la línia de fons i va assistir el brasiler Coutinho, que va obrir el marcador i de mica en mica s'està guanyant el cor dels culers, i novament el de l'Hospitalet assistia Suárez, a qui Varane només va poder aturar fent una falta que l'àrbitre es va empassar. Per sort, el VAR existeix per fer justícia. La mateixa que va posar Suárez, que va superar Courtois en el 2-0 però no va arribar a marcar el tercer al límit del descans. Piqué i Rafinha també l'havien tingut, sense encert. I el Madrid? Només una rematada de Benzema, encara amb 0-0.

Ferits en l'orgull, el Madrid va treure tot el seu caràcter. No tenien res a perdre, i ja se sap que quan un arriba a aquest punt, ha donat el primer pas per capgirar la seva situació. Marcelo, aprofitant un mal refús de la defensa blaugrana, va marcar el 2-1 i al Camp Nou es va fer el silenci. Havien passat cinc minuts de la segona part i encara en faltaven més de 40 per jugar.

Immediatament després, i amb el Barça en estat de xoc, Busquets va perdre una pilota que Modric no va aprofitar perquè ahir els astres estaven alineats amb el Barça. Valverde no volia ni mirar i Lopetegui va sentir que era la seva última oportunitat per guanyar-se la confiança d'un Florentino que fa dies que li ha posat la creu. El xut del croat, però, va picar a la fusta, i el Madrid ja no tindria cap més opció real de sortir amb punts.

L'huracà blaugrana es va despertar, confirmant una maduresa que ja va demostrar contra el Sevilla i l'Inter. Amb una personalitat sorprenent, van voler homenatjar Messi, enviant-li un missatge de tranquil·litat sobre la seva recuperació. No cal que corri, l'argentí, perquè el Barça està en bones mans. Sobretot si Suárez, que va impactar una pilota al pal abans del seu hat-trick, continua amb el punt de mira tan precís. Amb el 4-1 i el Madrid colpejat, els de Valverde van seguir empenyent, fent més gran una ferida que podria ser l'última amb Lopetegui a la banqueta. Fins i tot Arturo Vidal, que havia entrat per Arthur, es va unir a la festa fent el cinquè, rematant una centrada de Dembélé, que també es va lluir en la jugada prèvia al tercer gol. El Camp Nou rugia, i amb motius per fer-ho. Acabava de viure una nit tancada amb onades que formarà part de la seva vida per sempre.