No hi ha manera. Ni davant del cuer. La victòria es resisteix i, des de fa unes jornades, l'empat també. El Peralada-Girona B va perdre ahir davant l'Ebro (1-2), rebent segurament el cop més dur i més amarg d'aquest inici de temporada tan delicat. Tercera derrota consecutiva que l'enfonsa encara més i el deixa a l'última posició de la taula amb només cinc punts.

El conjunt aragonès va sortir decidit a anar per feina fent pressió a l'àrea dels xampanyers, que ben aviat van quedar tocats per un gol de Raul. Els va costar, però els de Chicho Pèlach van deixar enrere l'adversitat per seguir endavant amb el seu joc; avançant metres amb la pilota i creant ocasions que mai s'acaben de definir en la seva totalitat. Un xut de Kévin Soni que superava Salva en l'inici de la segona part i un penal de Sergio escapçat per Marc Vito els van tornar a donar confiança, però se'n va anar tot en orris quan el 10 de l'Ebro aconseguia, aquella vegada sí, marcar des d'una falta directa. Tot va trencar-se a partir de llavors. Si bé és cert que no comptaven amb jugadors fonamentals com Èric Montes -sancionat- i Santi Bueno -lesionat- i que la gespa del Municipal no estava en les millors condicions a causa de les fortes pluges, «això no és excusa».

El Peralada i l'Ebro eren conscients que només els valia la victòria si volien trencar la mala ratxa que encadenaven tots dos des de l'inici del curs. Els aragonesos, que ho tenien pitjor, s'ho van prendre més a la valenta i des del minut u van generar perill davant la porteria de Vito. Gerrit va rematar una pilota refusada per Ferraresi a la petita, que s'escapava a córner obligant a intervenir el porter blanc-i-verd amb dues grans accions. Però, com se sol dir, a la tercera va la vençuda, i aprofitant la contra Raúl va estrenar el marcador, posant encara més nerviosos els locals. Abans, Soni ho havia provat sense sort. Tot i el resultat en contra, els nois de Chicho no van abaixar els braços. Iago López va fer bona feina avançant per banda dreta i empescant-se-les per col·locar pilotes perilloses cap a Pau Miguélez, Kilian, Soni i companyia. Rober i Ferraresi també van tenir les seves ocasions. Malgrat la pressió i provar-ho amb insistència, els xampanyers van arribar al descans amb el 0-1 de l'inici del joc.

El temps als vestidors va servir per tranquil·litzar-se i suavitzar «l'estat emocional que perjudica». El gol de l'Ebro havia suposat un cop dur, però tenia solució. O això pensaven. Més forts que el conjunt d'Aragó, els empordanesos van començar a dir alguna cosa més. Mario va ser més incisiu en el segon temps buscant jugades amb Andzouana i Soni. El camerunès va enviar una centrada al pal dret de Salva. I a la següent, no va perdonar. Guanyant l'esquena als visitants en solitari, Soni va plantar-se davant del porter de l'Ebro per superar-lo amb un xut a la seva esquerra. El punt d'inflexió necessari per tornar a obrir el partit i agafar esperances. Poc després (min. 57), l'àrbitre va interpretar que una acció de Miguélez era mereixedora de groga i, en conseqüència, penal a favor de l'Ebro. Ja tremolaven tots, quan Vito, més llest que Sergio -l'encarregat de servir des dels onze metres-, va estirar-se cap a la dreta impedint desfer l'empat al marcador. Va ser aleshores quan tot se'ls va tornar a posar en contra. Sergio va tornar a ser l'encarregat de xutar una falta a prop de la frontal i, sense que ningú ho esperés, va enviar l'esfèrica directa al fons de la xarxa. El marcador enfilava un dolorós 1-2, que ja no van ser capaços de capgirar de cap de les maneres. Moha, Girorgi i Àlex Pachón tampoc van poder.