Ni Sant Andreu, ni Horta, ni Europa, ni Martinenc, ni Figueres, ni Castelldefels, ni San Cristóbal, ni Santboià, ni Reus B, ni Terrassa. En deu jornades, el Prat s'ha enfrontat a la meitat dels equips del grup català de Tercera Divisió i cap ha estat capaç de perforar la porteria del seu porter, Andrés Díez. El lloretenc s'ha fet immens, ha posat el cadenat i ningú ha trobat fins ara la fórmula per batre'l. Són ja 900 minuts de clean sheet; una xifra d'autèntic rècord a l'abast de només uns pocs escollits. Als 23 anys, el porter selvatà viu el moment més dolç de la seva carrera i ho fa en plena etapa de creixement, i alhora maduresa mental, gaudint com mai del futbol.

Criat al Lloret i format al planter del Girona, va viure de primera mà l'any de Rubi i la primera etapa de Machín com a tercer porter fins que va decidir emprendre el vol i buscar-se les garrofes lluny de la demarcació per l'Hospitalet, Júpiter, Horta i ara Prat. A l'horitzó només pensa en «fer el play-off d'ascens i tant de bo pujar a Segona B» amb els potablava, però té ben present que en futbol no se sap mai què pot passar. L'exemple d'Àlex Granell, que va ser fitxat pel Girona, a Segona A, procedent del Prat i ara és capità de l'equip a Primera és un bon mirall. «En futbol només et pots plantejar objectius a curt termini. Has de treballar, i molt, perquè no saps on pots acabar», destaca. Diumenge, serà el Llagostera l'encarregat d'intentar fer que Andrés entri a la seva porteria a recollir la pilota per primer cop aquesta temporada. Sens dubte, un dels partits de l'any a Tercera entre els gironins, líders, i el Prat, segon classificat.

L'estiu del 2015, amb 20 anys i després de gairebé sis temporades al planter del Girona -amb el parèntesi d'un any al juvenil del Mallorca-, Andrés Díez va veure que les portes de Montilivi estaven tancades. Era una de les perles de Montilivi en edat Cadet i fins i tot va arribar a anar a Anglaterra a una prova amb l'Aston Villa. Al Girona va ser el tercer porter de l'equip a l'època de Mallo, Santamaría i Becerra, i fins i tot va arribar a anar convocat unes quantes vegades. Tanmateix, les portes del primer equip estaven tancades. Veia que la seva etapa a Primera o Segona Catalana amb el filial s'havia acabat i va decidir provar sort a Segona B amb l'Hospitalet. Després vindrien Júpiter i Horta, en els quals ja va començar a fer un pas endavant que ha confirmat enguany al Sagnier. «El que volia era créixer i jugar. Ho estic fent. Fa dos anys que jugo més de 30 partits i això es nota molt. Tinc confiança a tots els nivells, sobretot el mental, fet que et fa encarar millor les situacions complicades». No encaixar, òbviament, és mèrit de «tot l'equip», però reconeix també que «alguna part de culpa» la té ell. «Juguem onze, entrenem 20 i tots hi posem el gra de sorra. Tècnics, ajudants, tothom», diu Andrés, que ha estat clau en diversos partits per mantenir la porteria a zero.

En la seva curta carrera esportiva, Andrés s'ha fixat i après dels porters amb qui ha treballat. A Montilivi ho va fer amb Dani Mallo, Santamaría, Becerra i Palatsí, entre altres, però reconeix que tot i que Casillas és el seu «referent», Valdés era un bon mirall a seguir pel seu domini amb els peus i per ser «un porter modern».

Dissabte (2/4 de 6), l'espera un nou repte. Aquest cop serà el líder, Llagostera, qui el posarà a prova. «Som dos equips que hem d'estar a dalt a final de curs. Ells són molt físics i tenen Sascha, que és molt bon jugador», recorda.