Havia passat mitja hora del xiulet inicial quan li va arribar la pilota als peus. La sanció d'Aimar li va obrir, de bat a bat, la porta de la titularitat. I no va trobar millor manera de celebrar-ho que petonejant l'escaire des de la frontal de l'àrea. Quedava una hora de partit, però el golàs de Crespo seria l'acció que marcaria 90 minuts de vertigen i passió, de la lluita entre dos equips gironins que a la prèvia havien promès intensitat i van complir amb la seva paraula. L'efectivitat dels homes d'Oriol Alsina, que continua sent líder amb un punt sobre el Prat, amb qui s'enfronta el pròxim cap de setmana, va ser suficient per decantar un derbi (0-1) que deixarà capcot Joan Esteva però també orgullós del caràcter dels seus.
Només començar, Sergio Álvarez va posar a prova un eficaç Marcos, que està fent una temporada escandalosa. Ell i Ferrón van portar de corcoll la defensa blaugrana, que es va veure obligada a ensenyar la seva millor versió. Amb la pilota als peus, això sí, van fer més mal que els locals. Potser per la confiança que els fa veure's a la part més alta de la classificació i guanyar quatre partits seguits, potser perquè s'exigeixen parlar sobre el terreny de joc. El fet és que van necessitar molt poc per avançar-se, gràcies a Crespo. Quan ho van aconseguir, però, van assumir el domini del partit. I si a la confiança li sumes el control, multipliques les teves opcions de guanyar. Gil Muntadas, abans del descans, podia haver sentenciat el derbi, però el seu xut va sortir llepant el pal.
Però si algun equip està disposat a trencar-se la cara i picar pedra, és el Figueres. Arribava en el millor moment de la temporada, i ahir va demostrar el perquè. A còpia de centrades, d'esprémer el joc aeri i de forçar jugades d'estratègia, els alt-empordanesos van vorejar l'àrea de Marcos, que va continuar exhibint seguretat. Ritxi i Sergio Álvarez van topar contra la defensa visitant, sempre atenta, sempre disposada a tallar qualsevol senyal de perill. Quan el conjunt figuerenc havia passat de somiar amb l'empat a tenir-lo gairebé a tocar, el partit es va trencar amb l'expulsió de Canal, malgrat les queixes dels locals en la segona groga, argumentant que en l'acció Sascha es trobava en fora de joc.
Durant el tram final, el Llagostera va ensenyar tot l'ofici que ha acumulat amb l'experiència dels últims anys. Alentint el joc quan tocava, intentant sortir al contraatac quan podia. Crespo va poder fer el segon, però no va tenir premi. El Figueres, que va recórrer a l'espurna d'Èric Torres i Pimentel, no va ser-hi a temps. El derbi ja tenia just guanyador: era el Llagostera, un líder cada dia més fort.
