20 de octubre de 2018
20.10.2018

L'Olot rep demà el Lleida, en el partit més «especial» del davanter Marc Nierga

?El garrotxí guarda «molt bons records» de l'any i mig que va passar al conjunt de la Terra Ferma, on fins i tot va arribar-ne a ser un dels capitans

20.10.2018 | 06:30
Marc Nierga, amb la samarreta de l'Olot.

Demà a partir de dos quarts de sis de la tarda, nova prova de foc per a la Unió Esportiva Olot, que ve de perdre al camp de l'Atlètic Balears i necessita retrobar el camí de la victòria. El rival, un Lleida Esportiu qui el davanter Marc Nierga coneix a la perfecció. Hi va jugar l'última temporada i mitja i per aquest motiu fa temps que té aquest duel subratllat amb rotulador vermell al seu calendari. «Per a mi és un partit especial. Vaig estar-me un any i mig allà, temps que em va permetre conèixer molta gent. Fins i tot vaig arribar a ser un dels capitans de la plantilla», explica l'ara jugador del conjunt olotí.

Nierga, de 26 anys, ha format part de diversos equips i ha viscut tota mena d'experiències abans de tornar al club de la Garrotxa. Va passar per les categories inferiors de l'Espanyol i del Saragossa, a més de vestir la samarreta de diversos filials d'equips que alguna vegada han estat a la Primera Divisió, com són l'Osasuna, el Deportivo o també el Granada. «Són experiències molt diferents. El millor de tot plegat són els amics que he tingut l'oportunitat de fer en cadascun dels equips pels quals he anat passant», valora.

Abans d'aterrar a Granada, Nierga també va defensar els colors del Guijuelo, que militava a la Segona Divisió B, pas previ a formar part de l'Alcorcón, que li va donar l'oportunitat de pujar un esglaó i poder debutar així a Segona A. Amb l'equip madrileny va tenir l'oportunitat de disputar 44 minuts a la categoria de plata. Va ser a l'Alcorazo, contra l'Osca. «Aquella temporada va ser molt especial perquè vaig gaudir d'una experiència única com ho és estrenar-me a Segona A. Això sí, no vaig tenir massa oportunitats i tampoc vaig comptar amb gaires minuts per demostrar el que valia», lamenta.

Al mercat d'hivern del 16/17, Nierga canviava Granada pel Lleida Esportiu. Precisament d'aquest club en guarda molt bons records. «Quan vaig arribar, l'equip passava per un mal moment. Estava a mitja taula i no transmetia bones sensacions però finalment vam estar a punt de jugar el play-off. La segona temporada no va ser tan bona per mi per motius personals, però en general guardo molt bons records d'aquella etapa».

Aquest estiu, el davanter va decidir posar el punt i final a la seva etapa a la Terra Ferma. Tornava a casa signant per l'Olot, l'equip de la ciutat on va néixer i que ja trobava a faltar. «Vaig decantar-me per aquesta opció perquè volia tornar a casa i estar prop de la família. Feia temps que m'ho plantejava i vaig acabar fent aquest pas. Mai se sap què és el que pot passar. Un any estàs en un lloc i l'any següent, en un altre. Però aquesta temporada tenia ganes d'estar amb els meus».

Parlant del present, Nierga assegura que aquest Olot disposa de «molt bons jugadors a dalt», cosa que fa que hi hagi «molta competència». Aquest és el motiu, segons creu, pel qual no ha disposat de tants minuts com li agradaria. I parla també d'anar «pas a pas» per intentar «aconseguir la permanència». Serà només llavors quan ell i els seus companys es podran marcar «reptes més grans».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook