«El VAR no és infalible ni hem d'esperar que ens ho solucioni tot»

Al mateix que quan arbitrava perquè mai he deixat de treballar. Tenia una reducció de jornada i xiulava gairebé sempre en cap de setmana. Avui dia seria més complicat, s'ha de tenir dedicació exclusiva. Fa anys que estic al Servei d'Esports de la UdG. Però des de fa un temps estic dins del cos de delegats-informadors. Ja som una quarantena a tot l'Estat. Ens dediquem a fer els informes dels partits de Primera i Segona Divisió. Formem part de l'equip arbitral. Estem sempre amb ells, fins i tot als vestidors. Veiem els partits des de la llotja, fent un anàlisi de la seva actuació. Després ens reunim i ho comentem. Se'ls analitza i valora.

És una vida amb menys pressió de la que quan havia d'arbitrar?

És diferent, tot i que alguna vegada i depenent del camp on em toca anar? Hi ha llocs més tranquils que no pas d'altres.

Si? Expliqui'm, va?

No és que m'hagi passat res de l'altre món, però quan saben qui ets, si passa alguna cosa durant el partit sempre et miren a tu. M'han arribat a preguntar i tot. Nosaltres no podem fer cap mena de valoració. En algun lloc, se m'han arribat a dirigir en to enfadat dient-me apunta aquesta, apunta. Són casos aïllats.

Vostès sempre en el punt de mira!

És inevitable que, quan hi ha alguna incidència, totes les mirades vagin dirigides cap als mateixos.

Per què va decidir dedicar-se a l'arbitratge?

El meu pare ja era àrbitre. No és que ell m'ho demanés, sinó que ho vaig decidir per sorpresa seva. Pel que em comenta, i pel que m'ha arribat sempre, fer d'àrbitre és vist com una professió de risc. I jo, ja llavors, ho havia vist d'una manera diferent. Creia que era una manera de viure l'esport diferent. I sí, té coses meravelloses. Em va permetre madurar i prendre responsabilitats des que era ben jove. Havia d'entrenar, cuidar-me físicament, conèixer el reglament? Només ho pots descobrir si ets a dins. Amb els anys ha anat evolucionant i trobo que és una professió que cada cop està vista amb més respecte. Jo, per exemple, sempre m'he sentit respectat.

Ho troba a faltar?

Sí, perquè arbitrar era una de les coses que més m'agradava fer del món. Això sempre es troba a faltar! Ho vaig haver de deixar per problemes físics i lesions. Quan veus que estàs patint, això fa que sigui més dur. Ho he acabat assumint. Primer, al deixar-ho, em vaig sentir allibertat, perquè estava patint física i també mentalment, al veure que no podia. Amb el temps ho he anat trobant a faltar. Cada cop que vaig a veure un partit i trepitjo la gespa, pagaria tots els diners del món per tornar-hi. Almenys hi continuo vinculat. És com el jugador que després acaba fent d'entrenador. No es mou d'aquell món, encara que és conscient que el seu moment de glòria ja va passar.

Fins a quin punt és important la figura de l'informador?

Som un punt de suport de l'àrbitre. Ell, amb els seus assistents, són un equip. Però tenir fora del terreny de joc algú que els mostra el seu suport, els aporta més confiança. També és positiu fer una anàlisi després dels partits. Ens obliguen a veure'ls després una altra vegada. És important ajudar-los a ells. Saber que la seva feina està avaluada també dona un punt de transparència i de seguretat.

A la seva època, quan vostè xiulava, existia aquesta figura?

Sí, tot i que llavors era diferent. Hi havia una persona que només feia un informe i ens puntuava. Tenien prohibit fins i tot parlar amb nosaltres. Per sort, això ha avançat. Ara xerres, expliques i justifiques els motius, les raons. Per què s'ha encertat aquí o s'ha fallat allà. És la tasca que m'agrada més de les diverses vessants que té la meva feina.

Ha evolucionat cap a millor?

Sí i l'arbitratge també. Encara que això no ve pas d'ara. Llavors, quan jo arbitrava, també estava canviant. En l'aspecte físic sobretot. 25 anys enrere, podies veure cada àrbitre que? I ara alguns semblen atletes. Alguns fan unes marques millors que molts jugadors de Primera Divisió! La millora ha estat impressionant. Això els permet estar en el lloc adequat en cada partit.

No és l'única millora ni evolució. També hi ha el famós VAR. N'és partidari?

Un temps enrere, quan ens parlaven de tot això, la meva visió del futbol era més romàntica. Entenia que els àrbitres érem un element més del futbol i que, igual que un jugador podia fallar, nosaltres també. S'havia d'acceptar. Això a la nostra societat i amb la tecnologia que hi ha a dia d'avui, a més de la importància a nivell social i econòmica que tenen les errades importants, era clar que es tractava d'un anacronisme. Em sembla lògic i natural que s'hagi arribat fins al VAR. Ara el que cal és adaptar-nos. Utilitzar totes aquestes eines de la millor manera possible. Si pot ser, tenint la mínima incidència possible en el esperit del joc.

De moment, vuit jornades i el VAR que ja ha generat controvèrsia. S'ho esperava?

Al Mundial va funcionar molt bé. Però jo ja deia que aquí, a Espanya, segur que de seguida seria criticat. Trobo que està funcionant francament bé. Però s'han de tenir en compte diverses coses. No hem d'esperar que el VAR ho solucioni tot. No és infalible ni es pot utilitzar en totes les situacions. El tema de la interpretació arbitral hi continuarà sent. Davant d'un simple contacte, uns ho interpretaran com una falta i en canvi, d'altres creuran que el futbolista exagera. La feina de l'àrbitre és interpretar i establir quin és el límit. Això el VAR no t'ho resol. Dins dels seus límits, està funcionant molt bé. De la nit al dia no pot rutllar perfectament, se li ha de donar un marge.

A la seva època, el VAR l'hauria beneficiat més que perjudicat o a l'inrevés?

M'hauria hagut d'adaptar, com han hagut de fer els àrbitres actuals. La manera de xiular ha de ser la mateixa, amb o sense el VAR. Ells han de treballar com abans, sense pensar que el videoarbitratge et solucionarà la vida. Si s'equivoquen, se'ls resta punts. Això ho tenen en compte perquè en el fons, el VAR és una xarxa que et salva d'una errada clamorosa.

Vostè feia d'informador durant el Girona-Betis, un partit que va acabar amb una acció polèmica en què Juanpe va quedar estès al terra i amb un trau al cap. El VAR no va intervenir i l'àrbitre ho va passar per alt. Com ho va interpretar?

Sobre accions puntuals no puc opinar, encara que s'ha parlat bastant d'aquesta acció. Per començar, és una topada fora de l'àrea i, com marca el protocol, no es considera com un dels supòsits en què el VAR pot intervenir. Va haver de passar un minut perquè algú s'adonés que havia passat alguna cosa. Ni els seus propis companys van fer-ne massa cas. Ens va sorprendre a tothom. Fins i tot des del camp va ser una mica estranya. L'actuació de l'àrbitre crec que va ser la correcta.