Es coneixen de tota la vida. Han compartit escola i institut, colla, i han crescut plegats, al Blanc-i-Verd, jugant a handbol amb el Bordils, l'equip del seu poble. Són grans amics que, a més, actuen en la mateixa posició a la pista, la de porter. Jordi González té 30 anys i Joan Comas, un menys, 29. Avesats a mil batalles des que van posar el peu per primer cop al club quan eren nens de 5 o 6 anys, aquest vespre tornaran a intentar, amb els seus companys, complir un dels objectius que aquest modest equip de Divisió de Plata encara no ha pogut fer realitat. «Guanyar un equip d'Asobal a la Copa és un dels reptes que ens queden per fer», diu González. Avui a patir de 2/4 de 9 del vespre, contra un Puente Genil que arriba com a penúltim classificat de la màxima categoria i en plena crisi de resultats, miraran de fer realitat «un somni inimaginable».

Cangas (2013), Benidorm (2014), Port Sagunt (2015) i Guadalajara (2017) han sigut els quatre equips Asobal que han passat pel Blanc-i-Verd aquests últims anys gràcies a la Copa. I allà, sota els pals, guardant la porteria del Bordils, sempre hi han sigut ells, González i Comas, que llueixen amb orgull el paper de David en la pugna contra Goliat. «Contra el Benidorm ens va quedar l'espina clavada, ho vam tenir molt a prop, mereixíem la pròrroga, almenys, però vam acabar perdent d'un després d'enviar en els últims segons una pilota al pal, jugant sense porter, i ells van aprofitar el rebuig per sentenciar», relata Jordi González. L'any passat el Guadalajara tampoc ho va passar gaire bé al Blanc-i-Verd. Joan Comas recorda que «a la Lliga encara no havíem guanyat cap partit però a la Copa vam fer-ho molt bé, ens vam reivindicar, i a falta de tres o quatre minuts anàvem empatats. Al final ells van acabar imposant-se 26-30, però aquella bona actuació ens va servir de punt de partida per a la reacció a la Lliga i demostrar que mereixíem continuar a Plata».

Per al Bordils, com no podia ser de cap altra manera, la visita d'un equip Asobal representa festa grossa. Ningú dubta que el Blanc-i-Verd es tornarà a omplir aquest vespre i tant González com Comas tenen l'esperança que, aquest cop sí, es pugui escriure una altra plana de la història. A favor, els gironins tenen la seva bona arrencada a la Lliga (ja han guanyat dos partits i no tenen urgències), i el fet de comptar amb el suport d'una afició entregada. «Nosaltres no hi tenim res a perdre», reconeix Comas, que considera que «el Puente Genil es trobarà un pavelló petit, amb la gent molt a sobre, i malgrat que evidentment es tracta d'un equip professional, amb molt més físic que nosaltres, ho pot acabar pagant». «Si el 2014 contra el Benidorm hagués entrat aquella última jugada i ens haguéssim classificat, no sé pas què hauria passat al Blanc-i-Verd», hi afegeix Jordi González.

Consolidats a la Segona Divisió de l'handbol espanyol (aquesta és la sisena temporada), a Bordils, «tot i ser els més amateurs d'una lliga semiprofessional», estan convençuts que «sobretot a casa podem guanyar qualsevol rival». Aquesta és la filosofia que els transmet Sergi Catarain. Joan Comas creu que «aquest projecte no té sostre, el sostre se'l posa cadascú». González ho aprova i afegeix: «per a nosaltres, jugar a Plata ja és un somni, des de petits ens han transmés la il·lusió d'arribar al primer equip. Ara el repte seria tombar un equip Asobal a la Copa, i tot i que el Puente Genil vindrà a guanyar, nosaltres també».