Ell encara era menut. L'esquerra, de seda com l'ha mantingut durant tants anys, estava per polir. Per fer. La va començar a exercitar al seu Salt natal, llavors ben poc conscient de fins on seria capaç d'arribar. A les Dominiques, l'equip de la seva escola. Pitu Comadevall devia tenir 6 o 7 anys. No més. Ni Barça, ni experiència al futbol professional ni gols per emmarcar. Res d'això s'havia produït. Tampoc arribaria així com així. Calia guanyar-s'ho, treballar-ho. Va ser llavors quan va aparèixer Josep De Pedro, una figura que mai oblidarà. Que sempre l'acompanyarà. Va ser, per dir-ho d'alguna manera, el seu primer guia. Un professor. Dels entrenadors que més el marcarien, del munt que ha tingut. «Quan no entrenava amb l'equip em feia exercitar-me sol», recorda. Ho enumera de memòria: «Conduccions, passades, tocs amb la pilota...». Llavors potser no ho sabia, però aquesta mena de «classes particulars» l'ajudarien, i molt, a millorar la seva tècnica. A créixer a passos de gegant, més que la resta dels seus companys. El talent hi era, però calia picar pedra per enfortir-lo. Pitu va camí dels 35 anys, però el temps no li ha impedit mantenir ben viu aquest record. Tant el van marcar els consells de De Pedro que ell també ha volgut aportar el seu granet de sorra. Encara no entrena cap equip, una possibilitat ben real que té al damunt de la taula quan decideixi penjar les botes. Però ja hi ha alguns «privilegiats» que poden gaudir de les seves lliçons. Cada dimarts, al camp de Santa Cristina d'Aro, es vesteix de curt per dirigir unes classes de tecnificació als més menuts.

«Tot va començar quan vaig parlar amb l'Oriol (Alsina) per renovar. Em va preguntar què m'agradaria fer a part de jugar a futbol. Com que l'any passat també feia aquesta mena de classes a Vilablareix, li ho vaig proposar. La idea li va agradar», explica. Tant és així, que cada dimarts, des d'aquest mes d'octubre, Pitu és un professor d'excepció per a aquells nens que han decidit apuntar-s'hi. Ell, que ha jugat a la base del Barça, que coneix la Segona Divisió A i que també ha tastat l'exòtic futbol indi. De moment, cinc menuts han gaudit de les seves lliçons. «Tenim un petit problema d'espai i només podem treballar un dia a la setmana. Hi ha molts pares i mares que s'han interessat i estem intentant trobar algun altre forat. Això és bona senyal. Les inscripcions no estan tancades, hi pot venir tothom qui ho vulgui durant tot l'any».

El saltenc ha treballat fins ara amb un benjamí (el més petit), tres alevins i un infantil. «De moment tot va molt bé», reconeix. I explica de què va la cosa. «S'ensenyen coses tècniques. Sobretot amb pilota. Al futbol actual cada cop es treballa més la part tàctica i es deixa de banda la tècnica. Crec que és important que s'exerciti això últim, sobretot quan ets petit. Són exercicis analítics, repetitius. Només així es pot anar millorant». Passades, tocs de pilota, conduccions i fins i tot xuts de falta. Una de les especialitats de Pitu. «També els ho he ensenyat i ho han agafat a la primera. Ara és qüestió d'anar-ho practicant».

Es mostra ben satisfet de com està anant tot plegat. «Els nens escolten molt, estan atents i fan allò que els dic. Estic content», diu. Sembla que té fusta d'entrenador. No ho amaga. És una de les coses que li agradaria fer el dia de demà, encara que està centrat en jugar. «Tinc els nivells per fer d'entrenador i, qui sap, és una de les opcions de cara al futur. Però tampoc sé què és el que faré». Camí dels 35 anys, és el capità del «seu» Llagostera. Aquest cop, a Tercera. «No em poso data de caducitat. L'any passat no vaig estar gaire bé físicament i ja patia pel curs següent, però em trobo molt bé. Sóc un any més gran». Hi ha, per tant, Pitu per estona. Al camp, jugant. Però també a la gespa, ensenyant.