A mig gas. I en conseqüència, primera derrota merescuda. No com les dues anteriors. El Peralada ahir va veure’s sotmès per l’Espanyol B a la Ciutat Esportiva Dani Jarque (3-1) en un partit on segur que podia haver dit alguna cosa més. Com a mínim, el seu esperit lluitador de principi a final. Que se’ls va oblidar. Encara que se les arreglessin defensant, ben aviat es va determinar que la possessió i el domini del joc serien per als blanc-i-blaus. Fruit d’això, van arribar dos gols que farien marxar els xampanyers al vestidor amb tota l’adversitat de la seva part. Després del descans, un penal transformat per Campuzano els va acabar de castigar. I, tot i que Kévin Soni va intentar-ho maquillar enviant una fuetada al fons de la xarxa, el mal ja estava fet. Els de Chicho Pèlach ja no podien fer res per debilitar el filial de l’Espanyol, que anava fent-se fort a mesura que passaven els minuts i no va perdonar.
Calia suplir divereses baixes i el tècnic va arriscar. Èric Montes, habitual de migcentre, va encarregar-se de la defensa juntament amb Santi Bueno i Rober. Els carrils, intactes per Iago i Kilian, que van fer-se un munt de quilòmetres per intentar aturar els de David Gallego a la contra. L’aposta al davant tornava a ser per un Moha que buscava aprofitar la seva velocitat sense èxit. Ben aviat l’Espanyol B va guanyar la partida als empordanesos i Padrosa va tenir el primer xut. Suárez va respondre bé, confiant que els seus traduïssin les ocasions sorgides en pilota aturada. No va ser així. Quan semblava que el Peralada despertava tímidament, va venir el primer. Lluís va saltar més que ningú i va batre el porter asturià amb un cop de cap. Poc abans del descans, Padrosa ho rematava amb un altre gol. Malgrat els canvis ofensius, a la represa res millorava. Ferran va forçar un penal que convertiria sense problemes Campuzano, acabant de sentenciar el partit, ja que amb el gol de Soni no n’hi havia prou.
