D'aquí uns anys, quan el projecte del Girona estigui més rodat i avançat i, qui sap, potser hagi tornat a recuperar per la ciutat l'esplendor que va viure el bàsquet masculí en els seus vint anys a l'ACB, segurament ningú se'n recordarà del partit d'ahir a Fontajau. Però haurà tingut la seva importància en el camí traçat per Marc Gasol en el seu objectiu d'impulsar el club cap a fites més altes. Era el debut de l'equip a casa en l'estació de la LEB Plata i, malgrat que amb prou feines es va arribar al mig miler d'aficionats a la grada, ja es van sentir els primers crits de «Girona, Girona», i es va començar a gaudir del ritme endimoniat de bàsquet que aplica Quim Costa, sobretot en un últim quart en què el Menorca va acabar atropellat. La cosa progressa adequadament. Dos partits, dues victòries, la d'ahir incontestable, seguida de ben a prop a Fontajau per gent de bàsquet amb bon nas per saber que allà s'hi està coent alguna cosa bona, com Joan Carles Navarro i Gerard Darnés, per de mica en mica anar engrescant la ciutat. Tot arribarà.

Cuéllar va tenir l'oportunitat de situar amb el temps esgotat de la primera part el màxim avantatge al marcador, però va fallar un dels dos tirs lliures que va tenir i el Girona se'n va anar als vestidors dominant de 8 (36-28). El partit semblava controlat, però no sentenciat, bàsicament perquè els gironins havien comès moltes menys errades que un Menorca molt desencertat en el tir (27% per 52% el Girona) i incapaç de controlar el rebot tant ofensiu com defensiu. Costa ja havia fet jugar els 11 homes que tenia convocats, repartint molt els minuts, i aconseguint que tots fossin productius.

El Girona va millorar a l'inici del tercer quart, i això, combinat amb l'erràtic partit del Menorca, va començar a ampliar les diferències. A cinc minuts per al final d'aquest parcial, l'equip de Quim Costa ja dominava de 15 (50-35) gràcies, en bona part, a la connexió Bolton-Cizmic, protagonistes d'un espectacular alley oop, un triple d'Angelats, també eficaç a l'hora de marcar el ritme del partit, i una antiesportiva de Méndez que va permetre convertir dos tirs lliures i un bàsquet de Bolton. Oriol Pagès, el tècnic del Menorca, demanava un temps mort, que va tenir efecte, reduint l'avantatge local a 8 (56-48) gràcies a una defensa més dura i una millora evident en el tir (White va convertir tres triples seguits). Però el Girona no es va arronsar. Nil Angelats va convertir un triple a 3 segons per tancar el parcial i, a més, va convertir un tir lliure addicional, però Poyatos va encertar-la pràcticament des del mig del camp sobre la botzina per situar el 64-53.

No va perillar la victòria, al contrari, el marcador es va disparar. El darrer quart va tornar a estar marcat per les errades (en cinc minuts el parcial era de 4-2, això sí, amb una espectacular esmaixada a cistella passada de Cizmic), però, des que Xavi Costa hi va posar un triple (71-55) que finiquitava definitivament el partit a 4.28 per al final, el Menorca no va tenir cap reacció. I el Girona, en canvi, va acabar exhibint-se i guanyant de 21 punts davant d'un altre rival, en teoria, amb objetius ambiciosos, a qui va sotmetre amb el seu ritme incansable.