13 de octubre de 2018
13.10.2018

«Tinc l'espina de no haver arribat a Primera, però soc tossut i no se sap mai»

13.10.2018 | 06:30

Va tastar el fang amb el Girona a 3a i 2a B. De blanc-i-vermell també va viure les alegries de dos ascensos consecutius i algunes salvacions surrealistes ja a 2a A. El 2012 va decidir volar sol i no li ha anat malament. Només li manca una cosa, tastar la Primera. Amb 35 anys no perd l'esperança.

Quart classificat, en zona de play-off i donant guerra als grans de la categoria. Quin és l'objectiu de l'Alcorcón?

Intentar aconseguir el més aviat possible els famosos 50 punts que donen la permanència. Tenim bon equip, un bon grup humà i ens coneixem de l'any passat. Això sí, no ens posem límits. Si ho aconseguim aviat, aviam on som.

Només han encaixat dos gols en 8 jornades i són la millor defensa d'Europa.

Més que l'estadística, l'important és no encaixar. Si tenim una bona estructura defensiva és probable que guanyem partits. Estem en un bon moment i esperem que continuï.

Vuit jornades, vuit titularitats i l'equip a dalt. Què més pot demanar?

M'estic trobant molt bé. He trobat un lloc on se'm valora moltíssim. Estic còmode. Sempre he tingut la sort de jugar força. Ara, a banda de jugar, em sento valorat per l'afició, el club i els companys. No puc demanar gaire més, només intentar gaudir del futbol i aportar.

El curs passat ho va jugar gairebé tot i sempre ha estat titular arreu on ha estat. Al desembre farà 36 anys però ningú ho diria.

He tingut la fortuna de no lesionar-me pràcticament mai i tenir continuïtat. Em trobo molt bé, no noto l'edat en aquest sentit. La clau és ser professional i descansar el que toca. Em trobo bé i així ho diuen els números.

Molts companys de la seva època al Girona estan jugant a Segona B, retirats o retiradíssims. Quin és el seu secret?

No el sé pas. El que em funciona és tenir il·lusió per jugar. Aplicar-me en tot, els entrenaments, partits, el descans, l'alimentació i ser el màxim de professional. També hi ha gent d'aquella època que encara juga i va com una moto! L'edat influeix però per mi hi ha altres coses que ho fan molt més.

Jordi Matamala es va retirar amb 40. És un bon mirall?

No sé quan em retiraré. Tinc ganes de continuar jugant i gaudint. No hi penso. No perdo la il·lusió. En Jordi sempre ha estat un exemple. Considero que amb 37 o 40 anys hauria pogut rendir encara en qualsevol equip.

El doble pivot mític gironí Matamala-Dorca l'ha reeditat a Alcorcón amb Dani Toribio.

Estic molt còmode amb ell. Ja vam coincidir a Múrcia i vam fer un bon any arribant al play-off. Ens entenem molt bé. És un perfil que m'agrada tenir al costat.

També va coincidir amb l'entrenador Cristóbal Parralo al Girona (2009-10). Aquí només va durar 9 jornades. Ha canviat gaire des de llavors?

Fa molt de temps . No vam tenir la sort de començar bé la Lliga. Ell continua amb la mateixa il·lusió. Se li noten moltíssims bons conceptes de futbol. A part de guanyar partits, estem jugant bé i tinguent molta possessió de la pilota. Són aspectes que ha anat guanyant amb l'experiència. Estem tots molt contents i a gust amb ell.

Si no m'equivoco és el segon jugador en actiu que més partits acumula a Segona A (362) només superat per Nino (Elx). Què li diuen aquests registres?

És una estadística que té el seu valor sí. Jo vaig fent, poc a poc i partit partit. És molt díficil d'aconseguir, és veritat però tot és fruit de treballar i intentar sempre està bé i amb ganes. No vull aturar-me aquí.

Mirant enrere, ha viscut dos ascensos a 2a B i 2a A amb el Girona i dos play-off a Primera amb Múrcia i Saragossa. Li ha quedat l'espina de no poder jugar a Primera?

Sí. Sempre ho dic. Realment estic molt content amb tot el que he fet i viscut. Ara bé, em queda l'espineta de no haver pogut jugar a Primera. Amb el Saragossa em vaig quedar a 5 minuts pujar a Las Palmas i contra el Múrcia ens van eliminar a la primera ronda del play-off tot i tenir molt bon equip. És molt difícil però no se sap mai... Tant de bo sigui l'any que ve!

Això li volia dir. Ho veu impossible o si enguany puja amb l'Alcorcón ...

No ho sé. Soc una mica tossut a l'hora d'aconseguir coses... Si no puc no passarà res lògicament, però aviam.

Va deixar el Girona el 2012 per iniciar una aventura a Santander i tastar un altre futbol. Després han vingut Múrcia, Saragossa, Elx i Alcorcón. Li ha agradat això de voltar...

M'ha sortit tot força bé. Feia molts anys que era aquí. Soc de Girona i hi tornaré perquè la meva intenció és viure-hi però volia sortir i veure un altre tipus de futbol, noves ciutats. M'he enriquit personalment amb experiències i situacions que no hagués viscut si m'hagués quedat. No me'n penedeiox pas. M'encanta que el Girona sigui on és i li vagin bé les coses. Ara mateix és un exemple pels equips modestos que volen pujar a Primera sense haver-hi estat mai.

Com es va prendre que el seu nom aparegués en les converses dels dirigents del Racing per comprar punts al Girona el 2013?

Ho vaig viure amb incredulitat. Vaig demanar explicacions de seguida al president. No volia que se'm relacionés amb coses d'aquestes perquè no hi tenia res a veure. Tenia contracte amb el Racing i pensat de continuar. Va ser desagradable. M'he guanyat el respecte de tothom i aquestes coses no m'agrada que surtin.

Va viure en directe la remunada (1-4) del Saragossa al play-off del 2015. Com va veure aquell Girona?

Va ser un any duríssim pel Girona. Venien del cop del Lugo i es van refer guanyant-nos 0-3. A Montilivi els vam fer un gol matiner i els devia afectar allò del Lugo. Els va faltar gestionar les emocions. L'any següent tampoc van pujar i això encara dona més mèrit a l'ascens. Es van saber refer de les patacades.

Si li diuen el 2006 que el Girona seria a Primera s'ho hauria cregut?

Era inimaginable. El Girona al que vaig arribar no s'assembla gens al d'ara. Deu quedar en Jota i pocs més. Els primers anys a Segona A van ser complicats però ja es va notar una mica de canvi. Res a veure però amb ara. Tant de bo continui creixent perquè molt positiu per la ciutat i la demarcació.

Parlava d'en Jota. Li queda algun conegut més de l'època?

En Galiano. L'Eloi ja no hi és. En Pere Pons havia vingut algun dia a entrenar però era juvenil.

Granell, pivot esquerrà com vostè, ha vingut de baix també com vostè i ha acabat sent capità del Girona a Primera. Ha pensat mai que podia haver viscut aquesta situació?

Me n'alegro molt per ell. La seva trajectòria s'assembla una mica a la meva. Va treballar molt per ser on és i ha demostrat que podia jugar i ser un destacat a Primera. Quan el veig, estic content. El dia de l'1-4 amb el Saragossa ens vam intercanviar les samarretes i li vaig dir: «d'aquí uns anys, la teva valdrà més que la meva». S'ha demostrat que tenia raó.

Quin és el millor record de la seva carrera?

L'ascens a Segona A amb el Girona contra el Ceuta. He tingut bons moments a molts llocs però allò va ser un punt d'inflexió. Havíem tingut molts problemes de cobrament i l'ascens va fer que ens alliberéssim de tota la tensió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook