L'absència de Bea Sánchez, que es va quedar clavada de l'esquena en l'escalfament, la quarta falta de Keisha Hampton (en atac i prou rigorosa) només de començar la segona meitat i quatre minuts sense anotar en aquest mateix tercer quart poden ser tres claus per explicar la derrota d'ahir de l'Spar Citylift Girona en la final de la Supercopa d'ahir a Salamanca (72-62). Però també hi ha un altre factor: l'Avenida encara és molt Avenida i el Würzburg segueix pesant per a tots els rivals, i l'Uni, que no hi ha guanyat des de la final del 2015, no és una excepció, encara que si una plantilla té arguments per acabar amb aquesta malestrugança és la que dirigeix aquesta temporada Èric Surís. De moment, el primer assalt entre els dos grans del bàsquet femení estatal va caure ahir del costat d'un Avenida que, tot i el canvi d'entrenador, compta amb gairebé les mateixes armes dels últims anys. Entre d'altres, la força d'Erika, el talent d'Elonu i Robinson o el saber fer de Sílvia Domínguez, a qui ara s'ha afegit una altra jugadora amb moltes hores de vol: la sueca Elin Eldebrink.

Guanyar-les i evita un nou triple del Perfumerías Avenida en les competicions estatals és un repte per a aquest nou, i ambiciós, Spar Citylift Girona. I ahir, tot i la derrota, les jugadores van demostrar que no és un objectiu inabastable. En el moment àlgid de la crisi del tercer quart, un bàsquet d'Elonu posava l'Avenida 12 punts per sobre en el marcador (49-47). El públic del Würzburg, com sempre ple a rebentar, cridava i cantava com mai, veient el títol a tocar de l'Uni, i per extensió de Laia Palau, que, tot i ser la capitana de la selecció espanyola pel seu pas pel Ros Casares, va passar un calvari en els minuts que quedaven fins al final del partit. I no va ser així.

L'Uni es va aixecar per aconseguir que els decibels del Würzburg baixessin de cop. Amb quatre faltes, Keisha Hampton va tornar a sortir a la pista i, després de quatre punts seguits de la nord-americana, les gironines estaven només a quatre punts (54-50). Hi havia partit. Però aquí va ser quan van aparèixer les dues grans virtuts que l'Avenida manté inalterables: el físic i l'experiència. La capacitat atlètica per castigar el rival prop de cistella i aconseguir segones opcions de tir després de rebot ofensiu; i el saber fer de jugadores com Sílvia Domínguez, la primera en anotar després del 54-50, en el que van ser els seus dos únics punts del partit i Erika de Souza (de nou MVP d'una final amb 16 punts i 11 rebots). Entre elles i les cinquenes faltes personals de Hampton i Reisingerova, el títol es va tornar a quedar a Salamanca. Hi haurà noves oportunitats per acabar amb el domini de l'Avenida. Ahir tampoc va ser el dia.