La temporada 2005/06, l'Uni Girona començava a competir amb el primer equip a Copa Catalunya i el potencial d'un bàsquet base, unió dels equips femenins del Santa Eugènia amb els del Vedruna. El 2009, ja amb Anna Caula a la banqueta i jugadores com Marta Xargay, encara júnior, Astou Traoré o Anna Carbó aconseguiria a Badajoz l'ascens a Lliga Femenina-1 que se'ls havia escapat un any abans a Santiago de Compostel·la. Avui, quan encara no fa una dècada de la irrupció de l'Uni a l'elit, l'actual Spar Citylift Girona acaba de guanyar la seva setena Lliga Catalana, igualant el rècord de l'UB Barça, és un habitual de les finals de lliga i copa espanyoles (va ser campió de Lliga Femenina-1 el 2015) i encetarà la seva quarta temporada consecutiva jugant a Europa. «Crec que ara el més important és no mirar enrere i evitar el vertigen de veure aquests 10 anys fent passes endavant», apunta una de les persones que millor pot parlar en primera persona del creixement de l'Uni i, al mateix temps, avisar del «perill de caure en un excés d'eufòria» amb les expectatives que s'estan generant amb la plantilla que ha reunit, en bona part per la seva feina, el club aquest estiu. És Pere Puig que, abans de la creació oficial de l'Uni com a club era un dels entrenadors d'aquell cadet del Santa Eugènia que va anar al Campionat d'Espanya amb Marta Xargay i director esportiu del club de Fontajau des de sempre.

Per «excés d'eufòria», Pere Puig entén les reaccions que ell mateix va poder palpar a Fontajau després de la clara victòria contra el Cadí a la final de la Lliga Catalana. La «prudència» del director esportiu no amaga, però, el seu orgull de veure que el de diumenge va ser el setè títol de la competició que guanya l'Uni d'ençà que va pujar a Lliga Femenina-1. Igualen els set que té l'UB Barça, rècord absolut, i constaten el domini de l'Spar Citylift Girona té en el bàsquet femení a Catalunya com, en el seu moment, havien tingut Ignis Mataró, Picadero, Comansi, Sabor d'Abans o UB Barça. «Esclar que és un orgull la sola comparació amb alguns equips com el Sabor d'Abans que van deixar una empremta molt important», diu Pere Puig sobre les tortosines que, amb jugadores com les figuerenques Anna Junyer i Roser Llop, va guanyar quatre lligues consecutives a finals de la dècada dels vuitanta. A diferència d'aquests equips, i per culpa bàsicament de l'Avenida de Miguel Ángel Ortega, l'Uni només té un títol de la Lliga Espanyola, el del 2015 (després ha perdut les últimes tres finals). En canvi, UB Barça en va guanyar dues, la primera amb Laia Palau i Núria Martínez a l'equip; Ignis Mataró tres a principi de la dècada del setanta, Picadero tres més, Comansi dos (una amb Junyer). A Espanya, l'Uni acumula subcampionats -tres de Lliga i dos de Copa en les tres últimes temporades -, però, en canvi, les gironines estan a punt d'encetar la seva quarta temporada competint a Europa. «Jugar competició europea és molt important, sense anar a Europa, no podríem tenir un pressupost com el que tenim», explica Pere Puig, que, de cara a la nova temporada, aspira a brillar una mica més a l'Eurocup. Una de les grans assignatures pendents del bàsquet català. «Vam arribar a vuitens de final, després a quarts i ara ens agradaria pensar en unes semifinals», apunta Puig parlant d'una Eurocup on la temporada passada va posar contra les cordes el Galtatasaray, que després acabaria sent el campió de competició. Les gironines van guanyar el partit d'anada a Istanbul, però el Galatasaray va remuntar a Fontajau amb un tir de Jelena Dubljevic a cinc segons del final.