Sortir amb la barca dels pares per a la zona de Llançà, quan era petita, va ser el primer pas perquè Sandra Prat es comencés a familiaritzar amb la pesca submarina tot capturant llisses i rogers. Amb 38 anys que té ara, la figuerenca ha pres part en competicions destacades en els dar­rers mesos que l’han portat a ser tercera del Mundial en la modalitat d’equips i sisena en individual. Ho va aconseguir el setembre passat a la primera edició d’un Campionat del Món femení que es va celebrar a Sagres, al sud de Portugal. Prat venia de quedar, el juliol, subcampiona d’Espanya, a Guia d’Isora (Tenerife), en la que era la seva tercera participació en un estatal després de ser segona, també, a Mallorca, i tercera a la Corunya. En aquests esdeveniments hi té una espina clavada: «Per un peix, no vaig quedar campiona», lamenta Prat.

La pesca la fa en apnea, a pulmó lliure, i pot arribar a submergir-se fins a 18 metres de profunditat. «Has de cuidar-te una mica, influeix que fumis o beguis, estàs a sota l’aigua, deixes de respirar i has d’estar concentrat. Puc fer apnees de dos minuts, però tot i tenir l’afany de pescar, cap peix es mereix una vida humana», apunta.

Amb un fusell amb goma, d’un metre com a màxim, Prat va capturar, en el Mundial i en un radi de 10 quilòmetres a la costa, «llisses, sards, saupes... els que donaven més puntuació eren els congres i les morenes, que en podies pescar tres com a màxim». Tenia cinc hores per culminar les captures, de mínim 500 grams cadascuna per normativa, i dies abans estudiava «les marees i les zones per fer una estratègia, els millors llocs eren on sortien pedres i hi havia despreniments de la munta­nya». Allà, a l’aigua, anava acompanyada per «una barca, amb sonda i el plòter, que et dona pistes perquè et marquen la profunditat, si hi ha peixos i vida i la temperatura».

En el Mundial hi va prendre part, per equips, amb la castellonenca Rosa González i la valenciana Silvia Albarracín, que venien de quedar per darrere seu en el Campionat d’Espa­nya. Prat és la màxima responsable de la ganiveteria figuerenca AISI 440c, l’antiga Prat i Prat, i durant els dies que va absentar-se de la feina per anar a competir, la federació va compensar-la econòmicament.

Alerta amb barracudes i morenes

Per a l’altempordanesa, «a l’Atlàntic hi ha moltes marees, però aquí varia molt poc». Considera que el peix més difícil de capturar a la costa empordanesa és «el mero i el déntol, un tipus de dorada rosada. Hi ha peixos que els trobes a la roca, però d’altres t’has de col·locar en un lloc on no et vegin, tenir el sol d’esquenes i no fer fressa perquè, si et veuen, tururut violes, i no cal que t’esperis dos minuts més a dins l’aigua».

Atacs de peixos? «N’hi ha d’agressius, amb punxes i dents, com les barracudes, les morenes, que són com serps, i les escórpores». Prat defensa que fan «una pesca sostenible i selectiva» i un cop acabades les competicions, «cada participant es pot emportar una peça, però la resta va a beneficència, a centres i a menjadors socials. En el Mundial, hi havia peixos com el llobarro, el verat o el déntol que se subhastaven. Si tot es menja? Sí, es bull i es pot fer una sopa. Aquí, no solem menjar les morenes, però a Canàries els hi agraden molt fregides».

Amb passat a fotosub apnea

En els seus inicis, s’havia vinculat en el GEAS de l’Empordà, però actualment competeix amb l’ACAS Costa Brava, amb seu a Girona. La pesca submarina està regulada a la Federació Catalana i Espanyola d’Activitats Subaquàtiques, on Prat també hi havia competit en l’àrea de fotosub apnea, que té com a objectiu la captura fotogràfica de peixos vius, també a pulmó lliure. «No és més fàcil que la pesca submarina, ja que la foto vols que quedi ben enquadrada», conclou.