De la vintena de joves corredors catalans escollits pel Centre de Tecnificació de Curses de Muntanya, Quirze Sagué és l’únic altempordanès present, des del novembre. Durant aquests mesos, el competidor del Trailrunning Cap de Creus, escola sorgida a Vilajuïga, ha obtingut dos grans resultats en categoria cadet en les curses verticals, que són de pocs quilòmetres (entre 3 i 6), però amb pujades i desnivell positiu molt exigents. Per un costat, al setembre va ser campió de la Copa d’Espanya a Canfranc (Osca) després de ser el més regular en les proves disputades a Roquetes (Tarragona) i Vilaller (Lleida). Per l’altre, al maig, a Arredondo (Cantàbria), va quedar segon del Campionat d’Espanya. Sagué va jugar a tennis durant nou anys, però ho va deixar per anar a córrer.
En quin moment decideixes dedicar-te a les curses de muntanya?
Des de fa dos anys. Des que era petit sempre anava a la muntanya a fer excursions amb els pares. Vaig començar pel meu compte anant per Cistella, Mare de Déu del Mont... amb 12 anys ja em coneixia el Puig Neulós i les Salines i quan vaig tenir l’edat per treure més explosió al cos, em vaig apuntar en el Trailrunning de Vilajuïga. A la meva primera cursa, l’Esquella de Pardines (Ripollès), hi havia molt nivell, però vaig quedar primer de la meva categoria. A Vilajuïga, l’Èric Torres em va acollir molt bé i em va animar a apuntar-me a les proves d’accés que feia la federació catalana. Al novembre les vaig passar i vaig entrar en el Centre de Tecnificació de Curses de Muntanya.
Fins quan tens el lloc assegurat en el Centre?
Les proves es fan cada novembre i, si t’accepten, t’hi estàs mínim un any. Agafen quatre corredors per categoria cadet i júnior, sobretot, i sub21. A partir del gener seré júnior i al novembre sabré si hi segueixo. Ens criden entre un i dos cops al mes i fem entrenaments arreu de Catalunya, pel Pirineu, Vilanova i la Geltrú, Guingueta d’Àneu, Montserrat i, el cap de setmana passat, a Mallorca. Des del centre volen que dominem tots els terrenys.
On t’agrada més entrenar?
On entreno més és al cap de Creus, és un terreny sec, dur i difícil, al qual poques curses del territori t’hi pots trobar, ja que la majoria són zones més humides i de més bosc. Combino el cap de Creus, la Mare de Déu del Mont i el Puig Neulós, pràcticament tot és alta muntanya. Lloc favorit? La Mare de Déu del Mont l’he fet del dret i del revés, des de Beuda, Lladó... conec rutes que poca gent sap i m’encanta.
Quines tirades sols fer?
Ara començo a fer tirades de 27 km perquè l’any que ve, amb el canvi de categoria, m’exigeixen fer mitges maratons. Fins ara feia curses verticals i de 12 km. Les de 12 km no se m’han donat bé, perquè vaig estar malalt en els Campionats de Catalunya, però en les verticals sí que ha estat el meu any. Vaig quedar subcampió d’Espanya, on anava convocat per la selecció catalana i, si hagués quedat primer, hauria anat al Mundial d’Itàlia. No obstant això, pensava que la selecció espanyola em cridaria. De la Copa d’Espanya que he guanyat ara, constava de quatre proves i n’he fet tres.
Formes part de la selecció catalana. Amb l’espanyola, hi tens opcions?
Vaig confiar i creure que podia entrar a la selecció espanyola, però finalment no em van escollir, desconec les raons. Per resultats, en principi, em tocava anar-hi. Prop del 60% de corredors de la selecció espanyola són de Catalunya.
Quin mètode d’entrenament portes?
Entreno cada dia, la planificació me la porta Tribike. Hi estic amb dos companys més del Trailrunning, Iu Jaume i Joan de Tena. Entrenem sis dies a la setmana, per l’Empordà, fent bici, anant a córrer i al gimnàs.
Què et va portar a canviar la raqueta per les sabatilles de muntanya?
Havia practicat tennis durant 9 anys a TorreMirona, a Navata, però no m’acabava d’omplir. Després vaig veure que la muntanya sí que ho feia, vaig apreciar el terreny i el paradís que tenim a l’Empordà. És un plaer, perquè tenim mar i muntanya, amb diferents climes, ja que pots trobar mig metre de neu si vas a les Salines o, a l’estiu, córrer per la platja a 30 graus.
Kilian Jornet és el teu referent o l’exemple a seguir?
Des del Centre de Tecnificació, ens diuen que no mirem massa en Kilian i que no ens hi hem d’obsessionar. És un cas a part, únic i no es tornarà a repetir. Ens ha ensenyat a gaudir de la muntanya, a compartir-la i a passar-ho bé fent un esport que cada cop té més empenta. No he coincidit mai amb ell, però fa un mes em va enviar una felicitació per vídeo, quan va anar a escalar amb un noi que conec a Montserrat; vaig al·lucinar.
Què estudies i cap a on t’agradaria encaminar-te?
Estic fent 2n de Batxillerat a l’Institut Ramon Muntaner, de Figueres, fent el científic, però aquest any he canviat la tecnologia per la química. Tinc pensat fer com en Pau Coll, corredor de Vilajuïga, que està fent l’STAPS de Font Romeu per treure el màxim rendiment. Ens coneixem des de fa un any i quedem per anar a córrer, perquè ens complementem els entrenaments. Estic entrenant esquí de muntanya des de fa tres anys i vull fer les proves per entrar en el centre de tecnificació.
