na mostra que Ramon Sitjà segueix present un any després de la seva mort és la trobada que va tenir lloc el passat divendres, amb un grup d'exjugadors, companys, amics i familiars amb els quals en Ramon tenia una profunda relació. A aquesta hi havia expresidents de la territorial gironina com Emili Banchilleria i Robert Mora, exjugadors com Jordi Juanhuix, Raimon Mora, Jordi Puig, Xevi Geli i Paco Faure; el seu fill Jordi i també amics com Manel Sarasa, Josep Maria Ribera, Josep Guardiola o Eduard Alonso, aquest darrer, president de l'actual CEB Girona, entitat que ha seguit les passes de formació i promoció del bàsquet que en Ramon havia portat durant dècades al pavelló de Sant Josep.

En la trobada no varen faltar-hi un munt d'anècdotes de la vida esportiva i personal d'en Ramon, un repàs a la visió de formació que tenia com a precursor del Mini Bàsquet a les comarques de Girona o el convenciment del mateix Ramon en els darrers anys de vida, que la seva feina es continuava fent de manera intacta a Sant Josep.

Curiosament o no, les anècdotes i explicacions de la trobada es varen fer en fórmula verbal del present. En Ramon segueix viu, no ha marxat de la història del bàsquet gironí, ni del pensament d'aquelles persones que l'han envoltat durant dècades. I això, segurament es deu al mestratge que va oferir als que havien estat els seus joves jugadors, durant molts anys. I també al mestratge exercit amb altres companys entrenadors o directius. Fins i tot, en alguns casos, amb jugadors que posteriorment també varen fer d'entrenadors i directius i pels quals en Ramon sempre havia estat un guia referent. Pur mestratge.

Però la trobada del passat divendres no serà única, aquest primer grup impulsor, que ja en el seu moment havien permès l'edició del llibre Ramon Sitjà, història del bàsquet a Girona; que el pavelló de Sant Josep passés a dir-se oficialment i amb tots els reconeixements pavelló Ramon Sitjà; o que des de l'any passat el Torneig d'Any Nou també porti el nom d'en Ramon; vol perpetuar aquestes trobades, per mantenir viu el reconeixement perpetu a la figura de Sitjà.

Per aquest motiu, de manera anual i cada primer divendres del mes d'octubre, es farà una trobada oberta a totes aquelles persones que desitgin participar-hi, amb la idea que sigui un acte senzill, però d'escalf al voltant de la història del bàsquet gironí.

A l'hora, el CEB Girona també posa a la disposició la seva pàgina web per crear l'espai Ramon Sitjà, on es pretenen recollir documents, fotos, documents o vivències que tinguin a veure amb en Ramon i amb el bàsquet de la ciutat i les comarques de Girona.

Així doncs, una magnífica plataforma per compartir tot el material que exjugadors, exentrenadors, exdirectius o simplement seguidors i aficionats gironins tinguin del món de la cistella. Perquè en la trobada del passat divendres si alguna cosa va quedar clara és que la filosofia d'en Ramon era doble: formar i compartir.

En la formació, desenes i centenars de jugadors gironins varen passar per les mans d'en Ramon, de la mateixa manera que va compartir sempre ajudant a fundar, crear o fer créixer tots aquells clubs que li varen demanar.

Per això el brindis de la trobada no podia ser cap altre: «Ramon, ni has desaparegut, ni t'oblidem, tot al contrari, segueixes més viu que mai en el nostre bàsquet i en tots i cadascun de nosaltres».