Habitualment, per recordar qualsevol heroïcitat, ens agafem a les llegendes. Diuen que perquè tinguin força, cal afegir-hi unes dosis de fantasia que alimentin els desitjos dels lectors, per deixar-los encisats. Quan parlin del Bordils, no caldrà que idealitzin res, tot i que costa de creure com han aconseguit fer realitat tants miracles. Ahir, contra el Villa de Aranda, tot un equip professional, els homes de Catarain van sumar la segona victòria consecutiva al Blanc-i-Verd (27-25) i s'enfilen a la zona de privilegi, quarts classificats amb quatre punts a la butxaca. El Bordils, que va gestionar de meravella els minuts més importants, els tres finals, va patir el que no està escrit. Una aturada de Jordi González i dos gols d'Oriol Márquez i Josep Reixach van posar la cirereta al pastís.

Penalitzat a l'inici, el Bordils va encaixar vuit gols (6-8) pràcticament en 10 minuts. La majoria, de Guilherme i Yano, que n'acabaria marcant una desena i portaria de corcoll una defensa que no podia redreçar la situació. Cata va mirar de sacsejar la porteria, fent entrar David, que va tapar una ferida (9-9) que es tornaria a obrir abans del descans (13-14). El Villa de Aranda va acceptar entrar a la guerra emocional proposada pel Bordils, que sol sortir ben parat. Ambdós conjunts van demostrar saber jugar amb caràcter; especialment el gironí, que al segon temps va tornar a ser el de les grans ocasions. Agafats a una idea ben simple, un grup d'amics que es transforma quan hi ha una pilota pel mig, van començar a volar.

Sergi Mach, endimoniat, es va posar l'equip a l'esquena, provocant una superioritat de dos homes que va acabar amb un parcial desfavorable de 0-2. El Bordils cometia errors impropis en la presa de decisions i l'encert de Luis de Vega va fer que el públic es preocupés per primera vegada (17-20). Cata ja havia manat atacar un set contra sis i els seus van empènyer tot el que el cos i el cor els deixaven, estirant les opcions de vida fins a l'última gota de suor (24-24). Els tres minuts finals, no aptes per a cardíacs, van recordar que a Bordils els miracles són la cosa més normal del planeta.