Malgrat que al final del partit Ernesto Valverde, tècnic del Barcelona, assegurava que el Barça que havia jugat a Wembley és «el mateix equip que la setmana passada», en què no va guanyar cap partit, sap que canviar la posició de les fitxes en el tauler a vegades ho és tot, i el 2-4 de dimecres contra el Tottenham va demostrar aquesta percepció. Situar en la posició en la qual és més desequilibrant Philippe Coutinho i confiar d'una vegada per sempre en Arthur Melo va donar ales al Barça.

Bé, tot això i les ànsies de Leo Messi, que es va reivindicar a Wembley, en el millor escenari, amb un partit memorable: dos gols, dues rematades al pal i la sensació de domini absolut de la situació. I és que entre línies i amb espais, Messi és imparable. L'argentí té aquesta temporada entre cella i cella aixecar la Champions com el seu principal objectiu. Segurament creu que és una bona manera d'estrenar la seva capitania blaugrana.

Leo mostra el seu braçalet al camp i fora. Després de molts mesos guardant silenci, Messi ha realitzat declaracions al final dels dos últims partits, en l'empat a casa davant l'Athletic i en la gran victòria de dimecres a la nit, encara que la seva declaració d'intencions va quedar segellada en la presentació de l'equip. «Prometem que farem tot el possible perquè aquesta copa tan maca i tan desitjada per tots torni a estar al Camp Nou», va dir llavors Messi.

Les seves dues actuacions en aquesta Champions han estat impressionants. Ha marcat cinc gols en dos partits: un triplet davant el PSV i un doblet a Wembley, en un partit en el qual va deixar unes estadístiques lluny de l'abast de qualsevol futbolista. Segons el portal especialitzat Squawka, va tocar 96 vegades la pilota i va encertar el 85 per cent dels casos. També va rematar sis vegades; quatre entre els tres pals, dos van acabar en gol i les altres dues van donar al pal.

L'extraordinària actuació de Messi es va veure afavorida per l'alineació que va posar en joc Valverde. Coutinho, com a extrem per l'esquerra, va resultar determinant per desbordar i en l'associació amb els altres dos davanters (Suárez i Messi). Però sobretot la seva posició en el camp li va agrair l'equilibri de la medul·lar. El mig estava més equilibrat amb els habituals Sergio Busquets i Ivan Rakitic, però sobretot amb la inclusió d'Arthur Melo.

Convençut amb la nova demarcació de Coutinho i de l'alineació d'Arthur, a Valverde li queda ara una altra qüestió pendent. Una qüestió capital, com ho és equilibrar la defensa, la línia més qüestionada, ja que l'equip encaixa gols en cada partit, amb independència de qui jugui i del rival que sigui.