03 de octubre de 2018
03.10.2018

«Mai m'hauria imaginat jugar amb el meu pare»

?L'excapità de l'Akasvayu, Toni Espinosa, ha tornat a les pistes per jugar amb el CEB Girona a Copa Catalunya al costat del seu fill, Toni, dotze anys després de deixar el bàsquet professional

03.10.2018 | 06:30

La temporada passada, el CEB Girona va aconseguir la permanència a Copa Catalunya en la seva primera temporada a la categoria amb una plantilla molt jove on, entre d'altres, destacava Toni Espinosa. Un aler que, després de jugar dues temporades a Lliga EBA amb el Salt que entrenava l'ara tècnic de l'Uni Èric Surís, havia tornat un any abans al club on s'havia format i on ara també fa d'entrenador en les categories de base. En el primer any de Toni Espinosa al sènior, el CEB Girona va pujar a Copa Catalunya; en el segon, l'equip es va mantenir i, de cara al tercer, el de la consolidació a la categoria, el mateix Espinosa i tot l'entorn del club recelaven del que podria passar per la marxa d'alguns dels seus jugadors interiors al Quart de Lliga EBA. «Veia la gent del club i el mateix Toni molt preocupats pel joc interior i els vaig dir que si feia falta ja tornaria a jugar jo... Vam quedar que busquessin pivot i que si al final de l'estiu no havien trobat ningú, m'hi posaria i mentrestant vaig començar a entrenar-me», explica el pare de Toni Espinosa, que no és cap altre que l'antic capità de l'Akasvayu Girona i exjugador ACB durant 14 temporades, Toni Espinosa Teixidor.

I aquella conversa d'estiu va anar agafant cos fins a convertir-se en realitat. El passat dissabte, el CEB Girona va guanyar el Mollet en la primera jornada de Copa Catalunya (80-68) amb 16 punts del fill, Toni Espinosa Melián, i 10 punts i 7 rebots en 24 minuts del pare, Toni Espinosa Teixidor, que als seus 47 va sortir de titular en el partit jugat a l'històric pavelló de Sant Josep. «Físicament em sento bé, només que quan acaba el partit els companys tenen ganes d'anar de festa i jo d'anar a casa a recuperar-me», explica Espinosa, que, ara fa una mica més de dotze anys, el juny del 2006, es va retirar del bàsquet professional «tot i que les dues temporades següents vaig jugar amb l'Escala a Segona i a Primera Catalana». A cavall entre Girona i l'Escala, on està a punt d'obrir un petit hotel, Espinosa sempre s'ha mantingut vinculat al bàsquet i des de fa temps està implicat en el CEB Girona, on, per exemple, fa un parell de temporades va aconseguir com a tècnic l'ascens a Primera Catalana del mateix sènior amb que ara es torna a barallar sota de les cistelles com a jugador. «És diferent tenir el teu pare com a entrenador que com a company d'equip, no m'hauria imaginat mai jugar amb el meu pare però ho estic gaudint molt i ens comuniquem molt dins de la pista», explica el fill Espinosa, que diu que la bona preparació del seu pare a l'estiu («anava a córrer o a tirar gairebé cada dia») ha quedat demostrada veient-lo jugar als seus 47 anys: «Em pensava que patiria més amb els canvis de ritme durant els partits, però segueix sent molt dominant dins la zona i la veritat és que ens està ajudant molt amb els seus consells, tant a mi com a tots».

Dins de la pista, els dos Espinosa són dos jugadors diferents. Gairebé antagònics. «Tots dos tenim un caràcter competitiu», apunta el pare, que, però, té clar que «com a jugador no tenim res a veure; jo era un interior més aviat defensiu que intentava aportar treball, intangibles i alguns punts després de rebots o de pilotes doblades; mentre que en Toni és un exterior molt potent de cames, bo tècnicament i amb bon tir exterior».

Per edat, ara té 22 anys, Toni Espinosa no recorda molt bé l'etapa professional del seu pare –té clar, això sí, que «era un jugador que ho donava tot per l'equip»–, però l'excapità de l'Akasvayu ja s'ha encarregat de recordar-li a ell i a la resta del vestidor del CEB Girona que el bàsquet ha canviat molt. «Sempre els explico que jo, en Gerard (Darnés) o en (Xavi) Vallmajó vam tenir la sort que hi hagués un equip ACB aquí a Girona i que llavors s'apostés per la gent, perquè sense un club aquí hauria estat molt complicat que poguéssim arribar a l'ACB», argumenta Toni Espinosa, per a qui la generació del seu fill ho ha tingut «més complicat» sense un equip ACB a la ciutat i «en un bàsquet més globalitzat, on els diners tenen molta importància». Toni Espinosa sap que no podrà jugar les 14 temporades a l'ACB que va disputar el seu pare, però, mentre estudia el tercer curs de Biotecnologia, també «gaudeixo molt del bàsquet jugant amb els meus amics i ara també amb el meu pare». I, a sobre, Toni Espinosa avisa que això no s'ha acabat amb el pare i el fill gran. El germà petit, Enric, té 16 anys i juga al júnior del CEB Girona. «És de primer any, però aquest estiu ha crescut molt... A veure si l'entrenador el convoca en un partit, seria brutal». Com no podia ser de cap altra manera, la germana, la Júlia, també juga a bàsquet al GEiEG Uni de Primera Catalana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook