El Barça més desconegut va encaixar la seva primera derrota de la temporada (1-2) davant un Leganés que va saber sobreposar-se a l'adversitat i resistir després de remuntar en només dos minuts una resultat advers. Era Butarque a priori el lloc ideal perquè els blaugranes es traguessin els dubtes que podia haver generat l'empat davant el Girona. Dues vegades havien visitat aquest escenari i en ambdues havia marxat amb el triomf, collint vuit gols a favor i només un en contra. En aquesta ocasió, a més, els blanc-i-blaus arribaven com a cuers amb només un punt de quinze possibles.
Potser motivat pel context favorable i davant la necessitat de dosificar els esforços, Ernesto Valverde va decidir treure de l'onze a dos habituals com Jordi Alba i Luis Suárez per donar entrada a Vermaelen i Munir. Pellegrino, en la seva voluntat per trobar solucions a la frustrant arrencada de curs, va optar per canviar el dibuix i algunes peces. La defensa de quatre va passar a ser de cinc, amb un Tarín inèdit ocupant el lloc de Siovas. A més Vesga, Óscar Rodríguez i En-Nesyri també es van estrenar com a titulars.
Res de tot això, ni el plantejament del seu tècnic ni el del contrari, va semblar afectar Messi en l'inici del duel el dia que complia 700 partits amb el primer equip barcelonista. El deu col·locava als seus companys, s'oferia i progressava amb la pilota als peus arrossegant rivals amb ell. Així ho va fer al minut onze, trobant només a la vora de l'àrea per a Coutinho enmig del desconcert del rival. Va controlar el brasiler i la va enviar lluny de l'abast de Cuéllar per apuntar-se un golàs.
No en tenia prou el Barcelona ni tampoc Messi, que va tenir dues ocasions més. La primera d'elles, un tret que es va estavellar a l'escaire i va silenciar la graderia. Poc després va tornar a buscar la porteria, però ho va fer amb poca força i al centre.
Copejat, amenaçat i lligat de mans per les eternes possessions dels visitants, al Leganés només li quedava l'esperit de supervivència si volia escapar. Va ser suficient però per aguantar durant el tram final de la primera meitat. En-Nesyri, amb cos de roure i esperit indomable, viciava l'ambient a l'àrea mentre entrava l'aire pels costats. Des del dret ho va provar Juanfran amb un intent que va tocar en Vermaelen obligant a l'estirada de Ter Stegen. L'alemany tornaria a ser protagonista a tocar del descans quan va volar per bloquejar un ajustat tir d'Oscar Rodríguez, aquest cop des de l'esquerra de l'atac.
Dos gols consecutius
Després del descans, el que eren espurnes d'il·lusió per al Leganés es van convertir en fogonades que van acabar per tombar el Barça. Tant és així que en una mica menys de dos minuts de caos va enterrar l'avantatge que li permetia dur la batutaamb comoditat, en gran mesura a causa de les seves dificultats per defensar les pilotes en llarg.
Una diagonal precisa de Vesga va trobar la pujada de Jonathan Silva pel carril esquerre i el centre d'aquest va trobar el cap de El Zhar en el segon pal. Tanta geometria va agafar per sorpresa a Vermaelen, que va arribar tard per evitar la plàcida rematada del marroquí (1-1).
Van treure de centre els blaugranes, van perdre la pilota i de nou es va produir un altre enviament quilomètric buscant aquest cop a En-Nesyri. Es va embolicar el punta, però també Piqué, que va rebutjar cap a l'interior de l'àrea. Óscar Rodríguez, que havia vist la pel·lícula des de la distància, va interceptar la pilota i va sorprendre al porter.
Tot d'una, el que era gairebé una plàcida vetllada a Butarque per als de Valverde, se li va convertir en un camp de mines. Rugia l'afició com mai i l'últim classificat es va disfressar per moments de Dream Team.
Era la guerra i a ella calia anar amb tot. Suárez, Alba i Malcolm van trepitjar el verd en lloc de Munir, Vermaelen i Dembélé. Va entendre llavors l'amfitrió que havia arribat el moment de posar les barricades i aixoplugar davant un Barcelona que va marxar a l'ofensiva.
Posada la dinamita faltava la metxa, però Cuéllar es va encarregar de bufar per evitar l'incendi amb una doble intervenció portentosa a rematades successives de Coutinho i Rakitic. Va ser el millor (i les úniques ocasions amb cara i ulls) dels barcelonistes fins al final. Sense espais per crear, les seves intencions es van diluir i amb elles els punts. Segon avís en dues jornades. Ni contra Girona ni tampoc davant el Leganés, rivals teòricament assequibles i fructífers per sumar, el Barça s'ha encallat. Només ha sumat un punt de sis possibles i ha vist com la seva renda al capdavant de la taula ha quedat ben reduïda.
