Fa sis anys que són a Plata. Mantenir-s'hi és cada vegada més fàcil o més difícil?

Cada any és més complicat. Hi ha hagut una recuperació econòmica en tots els aspectes i s'està tendint més al professionalisme. No hi ha els sous de fa 10 anys però molts equips poden oferir un lloguer pagat i un sou. El mercat nacional és molt senzill, tothom es pot moure. Nosaltres, mentrestant, tenim una filosofia més que coneguda, on no es cobra, i encara que la cosa canviés molt, el Bordils sap quina és la seva manera de funcionar i les seves limitacions. Aquesta és la nostra manera de fer, lluir amb la gent de casa. Representem un poble de 1.700 habitants i tenim aquesta manera de treballar al primer equip i a tota la base, i també al vòlei. És una bona línia a seguir, allunyar-nos del professionalisme o de la idea d'oferir qualsevol diner. Evitem així problemes del futur per al club no entrant en l'espiral autodestructiva que pot ser el semiprofessionalisme.

Quantes lligues diferents hi ha a Plata en funció del potencial econòmic?

Hi ha equips que poden entrenar al matí, a la tarda i a la nit, com el Sagunt i el Zamora, que han baixat de l'Asobal, i també el Nava, que es va quedar a les portes de pujar, o el Torrelavega i Los Dólmenes... n'hi ha uns quants de clubs semiprofessionals, o també casos com el Barça B, que ara ha pogut fer una estada d'una setmana a Andorra i els ha anat molt bé. Nosaltres no podem perquè els meus jugadors treballen o estudien i a l'agost fan els dies de vacances que els dona l'empresa.

Sis anys a Plata del Bordils, per a què han servit?

Hem posat al mapa un poble de 1.700 habitants. En el món de l'handbol a Espanya tothom ens coneix. Som una referència a nivell de poble i a nivell gironí. I estem orgullosos d'això. Som coneguts i respectats, i molt estimats pel clima que hi ha al pavelló. Tothom vol venir a jugar al Blanc-i-Verd, i també els àrbitres a xiular, perquè hi ha ambient autèntic d'handbol. Tampoc podem caure, però, en l'autocomplaença i cada dia hem de lluitar per ser una mica millors.

Es pot aspirar a alguna cosa més que la permanència?

Crec que no. Hem de ser molt sincers i realistes. Ho tenim tot molt limitat. No ens podem limitar a salvar-nos a la penúltima jornada com el curs passat, però tampoc podem fer volar coloms. Això sí, hem millorat molt i tenim feina feta de l'any passat, i la plantilla és bona i compensada.

Amb el retorn de David Masmiquel hi guanyen físic?

Sí, l'equip està acostumat a la defensa 6-0, i els feia molta por fer una 5-1 amb la defensa més oberta. Masmiquel ens ajuda a defensar 6-0 i aporta físic. És un dels jugadors amb més envergadura i pes de Girona, ens donarà qualitat i augmenta el nivell defensiu.

També tornen Esteve Ferrer i Marc Canyigueral.

Sí, a en Marc finalment li tramitarem la fitxa i, si tot està correcte, ja podrà jugar dissabte. Canyigueral és un noi experimentat, porta tres temporades a alt nivell jugant a l'Asobal, i a l'esquerra anàvem coixos per les lesions de Farrarons, o la impossibilitat de viatjar de Combis. Ens dona variabilitat a la primera línia i ens estalviarem un canvi atac-defensa perquè és fort físicament. L'Esteve Ferrer, per la seva banda, té qualitat, pot jugar a les tres posicions de primera línia, als dos laterals i de central. Llegeix molt bé el joc i, a part, pel seu caràcter, pot ser un referent dins i fora de la pista.

Tres retorns i cap fuga. Hi va haver algun jugador difícil de retenir?

Oriol Márquez tenia una oferta del Barça B però s'ha quedat. La gent que té la vida una mica muntada, amb feina i parella estable, és complicat que marxin. Econòmicament ha de ser una cosa molt important i a Plata és difícil que et moguis per diners. L'Arnau (Palahí) i en Sergi (Mach) havien fet una temporada espectacular, i estic convençut que els han trucat de llocs, tot i que jo no en sé cap ni tampoc els ho he preguntat, és cosa seva. Ells tenen el cap ben posat i els estudis són ara la seva prioritat. Per això estava entre cometes tranquil, són gent assenyada que volen acabar els estudis i després ja valoraran si fan una aventura dins l'handbol.

Com evolucionen els lesionats de llarga durada?

Farrarons va ser operat el 20 de febrer, era la segona vegada que es trencava els encreuats, i la recuperació va lenta. Calculem que fins desembre/gener no podrà tornar a jugar. Bogo ha plegat per temes personals i laborals. I Jairo Montes es va lesionar a Alcobendas a la segona volta. El van operar del menisc, està recuperat però el lligament lateral no ha fet net. Ara fa un procès de recuperació que durarà cinc o sis setmanes.

Com motiva els jugadors per seguir pujant a l'autobús i fer llargs viatges sense cobrar?

La motivació és intrínseca a les persones. La principal motivació per als qui fem esport és voler ser millors. Per a nosaltres la millor motivació és seguir fent història. No ens volem proposar pujar a l'Asobal perquè es impossible, no tenim pressupost, ens falten moltes coses per poder assolir aquest repte. Volem passar a la història de l'handbol gironí, salvar-nos al més aviat possible i plantejar-nos després petits reptes. El més intel·ligent és anar per la permanència i, un cop assolida, mirar de superar els 25, els 26 o els 27 punts. Quedar entre els cinc primers ho veig inviable.

Vostè n'ha tingut, de propostes, per marxar?

No, no, no, no m'ha trucat ningú, no m'interessa. Ara mateix tinc la vida muntada. Estic encantat d'estar per molts anys al Bordils.

El Sarrià s'ha reforçat i aspira a pujar a Plata. S'imagina un derbi en aquesta categoria?

Ho tenen a l'abast, han fet una molt bona plantilla i han admès obertament que el seu objectiu és pujar. Un derbi gironí a Plata seria un somni per a tothom. Jo vaig jugar dos anys al Sarrià i en un vam aconseguir l'ascens a Plata tot i que no es va poder concretar finalment. Seria molt bo per a l'handbol gironí que dos equips estiguessin a Plata.