La gent que s'acosti aquesta temporada a veure els partits del Bàsquet Girona a Fontajau, siguin poc o molts, tenen una cosa assegurada: s'ho passaran bé. Quim Costa ja no té edat per canviar i, per tant, el salt a LEB Plata no comportarà cap canvi en la seva manera de veure el bàsquet. Joc ràpid, jugadors sense por a tirar i a prendre decisions en atac. I sobretot, córrer. Córrer molt. Ahir, la semifinal de la Lliga Catalana contra el Vic va ser la primera oportunitat per veure el Bàsquet Girona enfrontant-se contra un rival de LEB Plata. I la prova va ser un èxit. Victòria 60-96 i la gent que va omplir el pavelló Saioners de Santa Coloma de Farners va sortint pensant que, en algun altre moment de la temporada, es passaran per Fontajau per tornar a veure jugar aquest equip. La primera oportunitat, però, tornarà a ser a Santa Coloma de Farners aquest dissabte en la final de la Lliga Catalana de LEB Plata contra l'Hospitalet (18.30). El Vic ho va intentar. Però, simplement, no va poder. No li varen arribar les cames, sobretot en el darrer quart, per córrer al ritme que proposaven els de Costa. Sense tenir un dia especialment encertat en el tir, 4/15 en triples, el Bàsquet Girona va acabar anotant 96 punts. I com els va fer? Jugant a bàsquet. Amb jugadors que no s'ho pensen a l'hora de tirar, amb un equip que és capaç d'intentar sortir al contracop fins i tot després d'una cistella en contra i que assumeix que pot perdre pilotes. Costa vol intensitat: abans del minut 7, ja havia fet cinc canvis i la va acabar trobant. La primera gran estrebada en el marcador va arribar en el segon quart, i de la mà d'un jugador que la temporada passada estava a Copa Catalunya (Robert Cosialls), però la definitiva va arribar entre el final del tercer quart i l'últim amb més protagonisme per al pivot nord-americà (21 punts en 18 minuts en pista) i per al talentós croat Leo Cizmic (16 punts i 12 rebots).
