El maig del 2003, ara fa una mica més de quinze anys, l'UB Barça va guanyar el seu primer títol de Lliga amb una plantilla que entrenava Carme Lluveras i en què hi havia Laia Palau i una jove de 18 anys: Núria Martínez.

Guanyar ara una altra lliga amb la Laia aquí a Girona seria anar tancant el cercle?

No sé si seria tancar un cercle, però està clar que m'encantaria repetir títol de la lliga espanyola amb la Laia. Seria una gran victòria per a tothom, per a mi, per a la Laia, per a l'Uni com a club...

Seguim mirant enrere, però no tan lluny, la temporada passada va arribar a Girona sense saber si s'hi quedaria, si li agradaria això de tornar a jugar a la lliga espanyola... I està clar que li va agradar.

Sí. Estic molt còmoda aquí a Girona. Tant al club, com a la ciutat, en tot el que envolta el bàsquet. És un bon ambient per mi, perquè és competitiu, i en el club volen créixer i això és molt important per a mi perquè jo mai he sigut conformista. Mai m'he volgut estancar i Girona ara mateix és un ambient idoni per seguir jugant i competint.

D'acord que l'Uni intenta créixer cada any, però aquest estiu el tema s'ha disparat. Almenys pel que fa a fitxatges...

Evidentment. S'ha treballat molt bé perquè jugadores amb nom puguin arribar a Girona. Des de les oficines s'han fet les coses molt bé perquè el club creixi encara una mica més.

Amb tants noms les expectatives es disparen. Pressió per a l'equip?

La gent esperarà més i nosaltres ho haurem de corroborar a la pista, però sense pressió. Som un equip totalment nou, només continuem quatre jugadores, i primer ens haurem de conèixer. Necessitarem un temps perquè això funcioni.

Ha arribat la Laia Palau. Una altra base amb molta experència. Com anirà això, jugant juntes o repartint-se els minuts?

Som totalment compatibles. Hem jugat molts anys juntes a la selecció, a l'UB Barça i al Ros Casares. Mai hem tingut cap problema, ens entenem perfectament. Tenir la Laia aquí només pot aportar coses positives.

Núria Martínez, Rosó Buch, Laia Palau, Shay Murphy... Molta «jugona» en el joc exterior. Veure un bàsquet alegre a Fontajau està assegurat.

L'objectiu és que la gent vingui a Fontajau i s'ho passi bé veient-nos jugar a bàsquet. Un cops ens coneguem bé com a equip hem d'intentar que la gent es diverteixi amb un bàsquet de córrer, dinàmic i que enganxi la gent.

El començament dels entrenaments li coincideix amb l'Europeu de 3x3, abans ja va jugar-ne el Mundial i també se l'ha vist a l'estiu jugant tornejos de 3x3 menys oficials. No hauria tocat fer vacances?

M'he mantingut bastant activa. A banda dels 3x3 amb la selecció, he intentat entrenar-me molt i quan sortia un altre 3x3 l'aprofitava. La idea era entrenar i no descansar gaire perquè el cos es mantingués en forma.

I l'experiència de jugar el Mundial i l'Europeu de 3x3?

Ha estat un descobriment. Sembla un esport diferent i quan descobreixes una cosa nova t'esforces per fer-ho i això és el que m'ha passat. És un bàsquet més físic, més ràpid que el bàsquet de cinc. M'ha agradat molt jugar-lo aquest estiu i m'hi he enganxat bastant.

Viu una segona joventut?

Vaig al dia. Ara mateix tinc 34 anys i acabaré el contracte a Girona amb 36. Llavors serà el moment de valorar les opcions que tingui. Però jo em veig bé.

L'Alfons Alzamora també continuarà jugant a Girona, amb l'equip de LEB Plata. Això és bo per als dos, oi?

Ho havia de decidir ell. Jo aquí no hi influeixo gaire. Si ell es veu capaç de seguir jugant i en té ganes, perquè realment si continua és perquè en té ganes, endavant. I jo estic encantada que ho faci.

No sé si fa un any coneixíeu gaire Girona, però al final acabarà sent la vostra casa.

De moment és casa, la veritat que ens ho sentim casa nostra i això és molt important.

Abans de Girona havia jugat a moltes lligues. S'han acabat les ganes de veure món?

No. Les ganes no s'han acabat, però després d'estar tants anys voltant pel món ara estic molt còmoda aquí. Estic tranquil·la, la família em ve a veure... Per un temps està bé (riu).