Un derbi de Primera en tota regla. El partit d'ahir entre el Peralada i l'Olot de la segona jornada de Segona B va comptar amb tots els al·licients possibles. Un terreny de joc impecable, aficionats repartits entre les graderies de tribuna i gol sud... I el millor de tot, dos equips gironins competint amb la màxima rivalitat a Montilivi. Que, excepcionalment per una tarda, es va convertir en l'epicentre del futbol gironí de la categoria de bronze. Chicho Pèlach i Raúl Garrido van poder agafar el relleu a la banqueta d'entrenadors com Eusebio Sacristán o Julen Lopetegui -que va passar per allà una setmana abans- per dirigir i posar ordre als seus respectius equips. I els jugadors, gaudir de l'oportunitat de competir en un dels 20 estadis de la Primera Divisió. Tot i que els xampanyers van dominar el joc pràcticament tota l'estona, un gol d'Hèctor Simón en una errada de Marc Vito a la porteria va ser decisiu per frustrar la possessió i pressió constants del Peralada.

Els dos tècnics van optar per una línia de tres centrals, que ben aviat van haver d'entrar en acció. Els de Chicho ràpidament van obrir el joc buscant velocitat i contraatacs ràpids per generar perill a l'àrea de Ginard. Una centrada de Valery al segon pal, una rematada de Kévin Soni, que va escapar-se desviada pel travesser, o Pau Miguélez marejant Jose van ser les primeres accions dels locals. Com a resposta, passades llargues dels olotins cap a Marc Mas i contenció al seu camp per evitar qualsevol situació de perill del Peralada. La connexió entre Miguélez, Andzouana i Soni era tal, que el porter mallorquí va suar en més d'una ocasió per blocar la pilota. Al minut 33, però, el patiment va canviar de bàndol. Hèctor Simón, amb una molt bona definició, va marcar el gol que donaria la victòria a l'Olot. Agafant completament desprevingut Marc Vito, el llançanenc no va dubtar a aprofitar l'error del porter per xutar la pilota al fons de la xarxa. El que havia de ser una jugada inofensiva i sense perill, va acabar condemnant el bon joc dels locals, que van arribar al descans fent mans i mànigues per aconseguir l'empat. De res van servir les jugades determinants d'Èric Montes per avançar metres i passar-la als companys, que no dubtaven a buscar la porteria, perquè sempre apareixia un olotí per impedir-ho. Guzmán prenent la pilota a Miguélez, jugant-se el penal, i Alan Baró impedint les centrades de Valery. Amb tot, cal sumar-hi les intencions per ampliar l'avantatge al marcador. Una centrada de Xumetra i una rematada de cap de Masó al segon pal que van acabar a les mans de Vito per intentar debilitar els locals.

De res els va servir, perquè el Peralada va sortir encara més endollat a la segona part per continuar amb el domini i buscar l'empat. Mario va desfer-se de Baró per passar-la a Miguélez i aquest rematar a boca de canó, fet que va obligar Ginard a intervenir en una gran acció. Davant la pressió dels xampanyers, el killer Marc Mas va voler respondre plantant-se sol davant Vito però el xut va acabar per sobre el travesser. Buscant més joc en atac, Chicho va fer sortir Moha Keita per Mario. El davanter va atacar amb insistència i al minut 70 va provar-ho des de la frontal, sense sort. Garrido també va aprofitar els canvis per buscar més possessió i fer encara més sòlida la defensa. Xumetra va ser rellevat per Pep Chavarría, que en la seva estrena amb els garrotxins va causar bones sensacions al lateral. Al final, últim esforç per a ambdues parts. El Peralada buscant igualar el resultat a la desesperada i l'Olot sense cedir en cap moment.