Dani Haro té 29 anys, és de Roses i la setmana anterior va jugar la Copa d’Espanya amb el Llevant UD. Abans, el màxim responsable del Roses Platja havia aixecat, amb el seu club habitual, el títol de campió de Catalunya anotant un doblet decisiu contra el Vilanova.

El Roses Platja ha tancat els Campionats de Catalunya amb els títols sènior masculí i cadet, i subcampionat juvenil i sènior femení. És el seu millor any?

Com a club, sí, però no pel sènior masculí, ja que per primer cop a la nostra història hem hagut de renunciar a la Lliga Nacional per indisponibilitat de la gent. L’any que ve, però, jugarem la Copa d’Espanya com a vigents campions de Catalunya.

El planter del Roses Platja també puja amb força i ja es va exhibir a Vilanova. És complementari amb el futbol gespa?

Sí, tot i que és sacrificat, ja que no es descansa en tot l’any. Quan acaba la temporada de futbol, ja fa unes setmanes que entrenen a la sorra i just quan s’acaba la temporada de platja comença la pretemporada de futbol. En l’àmbit amateur, però, es pot compaginar bé.

Quants jugadors tenen?

Tenim 7 equips, formats per 15 jugadors cadascun, dels quals només competeixen sèniors masculí i femení, juvenil i cadet. També tenim l’infantil i aleví que juguen categoria de promoció i els benjamins, en format casal. Dels equips que competeixen, nodrim les diferents seleccions catalanes, amb 29 futbolistes; és un èxit i un premi per la feina.

El sènior femení no té cap jugadora de l’Alt Empordà. És l’assignatura pendent? Han trucat a la porta del Sant Pere Pescador o Cabanes?

Sí, ho hem intentat, però de moment no ha estat possible. De totes maneres, les jugadores que tenim han portat el nom del club i de Roses en el panorama internacional, quedant sisenes d’Europa a l’última edició de l’EuroWinners Cup, a Portugal.

Les xilenes i voleies són accions constants, de fet el seu doblet de gols a la final del Campionat de Catalunya va ser així.

El joc per l’aire és el més habitual en el futbol platja, ja que el terra és molt inestable i no pots dominar al 100% tots els gestos tècnics. Des de la FIFA, s’ha intentat incidir que sigui un esport acrobàtic i, per això, quan un jugador vol fer una xilena o voleia i té la pilota controlada, el rival té prohibit tocar-lo; si no se sanciona amb una falta. En el futbol gespa, passaria el contrari i es xiularia joc perillós al dominador de la bola. Contra el Vilanova i la Geltrú, a la final del Campionat de Catalunya, vam guanyar 2-3 a un gran rival, amb una mica de sort també. Els dos gols? Aquest cop em va tocar a mi, crec que estic en un bon moment de forma perquè m’ho vaig treballar durant l’hivern.

En l’àmbit personal, com acaba fitxant pel Llevant UD?

Fa molts anys que juguem contra ells; quan nosaltres abans érem Harry’s Bar, ells es deien CPT El Pato. El seu responsable em va donar l’oportunitat l’any passat d’anar amb ells a l’EurAsia Cup, a l’Iran, i ara un altre cop a la Copa d’Espanya, estic molt content per aquesta nova oportunitat.

Té alguna remuneració o li paguen les despeses?

El Llevant UD de futbol platja està catalogat a dins del club com un primer equip d’una secció oficial. Això significa que ens tracten igual que al primer equip de futbol, però en el meu cas sense remuneració, però sí que amb tot pagat.

Com a jugador de selecció catalana i protagonista de la final, creu que té alguna opció d’anar amb la selecció espanyola?

He tingut moltes converses amb el seleccionador, Joaquín Alonso, per millorar facetes del joc, però crec que amb 29 anys, i sent sincers, és molt difícil. El futbol platja està en ple creixement i els joves venen molt forts. Seria un plaer i un orgull anar-hi, però hi ha molts jugadors joves amb molt potencial per entrar a la llista abans que jo.

Quan va començar a jugar a futbol platja?

Amb 16 anys i, com tots els jugadors de Roses, en el Campionat Local de futbol platja. Vaig començar amb la colla d’amics de tota la vida, ens dèiem Toldos Montoro, el que ara és Serralleria Blanco. El primer campionat va ser molt apassionant, perquè vam arribar a semifinals tot i ser molt joves, jugant contra equips contrastats com Harry’s Bar, Aladid o UdG. Els primers anys només jugava aquest torneig perquè estava més central en l’f-11 amb la Fundació Esportiva Figueres.

Què té d’especial la sorra? La majoria de jugadors provenen de la gespa.

Sempre he estat un jugador que m’agrada la tècnica i en futbol platja s’ha de tenir molt de domini, per això m’apassiona, tot i que la tàctica i el físic també són molt importants. Les conduccions per terra i les disputes per la pilota durant molts segons amb un rival són accions que, si no entens aquest esport, es fan habitualment i és un gran error. Si tens qualitat en el camp i ets un jugador llest, és fàcil fer la transferència de la gespa al futbol platja.

Seria factible potenciar el futbol platja a l’hivern a Roses?

Ara, és inviable, el 90% de jugadors practiquen futbol, i a Roses no hi ha una infraestructura preparada per entrenar a l’hivern. No obstant això, volem fer algun campionat puntual a l’hivern o per Setmana Santa.

Roses havia acollit el Campionat d’Espanya el 2011. S’han plantejat organitzar-lo una altra vegada?

Tenim converses amb la Federació Catalana per acollir, l’any que ve, alguna categoria del Campionat de Catalunya.