Aixecar-se al voltant de les sis del matí; anar a una assessoria laboral a treballar des de les set fins a quarts d'onze quan toca fer cap a Fontajau per al primer entrenament del dia, en el que has de defensar i exigir el màxim que puguis a jugadores com Núria Martínez o Rosó Buch; després tornes a l'oficina, amb el tàper del dinar, per enllestir algunes nòmines i unes altes/baixes més a la seguretat social abans de tornar al pavelló per a l'entrenament de la tarda. En setmanes on tocar viatjar, sobretot per l'Eurocup, les hores a l'oficina es canvien per un ordinador portàtil que s'obre en aeroports, hotels... Un pla de vida cansat? «No, il·lusionant».

La gironina Laura Roig va jugar la temporada passada amb el primer equip de l'Spar Citylift Girona. És a dir, va ser subcampiona de Copa i Lliga, a més d'arribar a quarts de final de l'Eurocup, sene deixar la seva feina en una assessoria laboral de la ciutat. «Molta gent, fins i tot de dins del club, pensaven que no ho aguantaria ni un mes perquè realment són moltes hores però, un cop vaig estar adaptada tant a l'equip com a la feina, m'ho he passat molt bé; i crec que he aportat el meu granet de sorra tant a dins com fora de la pista», detalla Laura Roig, que el curs vinent no seguirà jugant en un Spar Citylif Girona que ha apostat per tenir nou jugadores de primer nivell europeu amb fitxatges com Laia Palau, Shay Murphy, Bea Sánchez...

El creixement de l'Uni és imparable. La mateixa Laura Roig admet que «jo soc la primera a estar expectant per veure jugar l'equip que han fet per a la temporada que ve», però els passos endavant del club també convertiran en cada cop més difícil, per no dir impossible, la història que va protagonitzar Laura Roig.

Amb 27 anys, i després de no haver acabat la temporada anterior al GEiEG per una greu lesió de genoll, la menuda escorta gironina feia el salt de Copa Catalunya a la segona plantilla més competitiva de Lliga Femenina-1 que també jugava l'Eurocup. I sense deixar de treballar. «Jo sempre he tingut clar que la feina no la deixaré, havia tingut oportunitats de més jove, però sempre vaig posar per davant estudiar i la feina». Aquell cop, però, la temporada passada l'Uni li oferia la possibilitat de combinar-ho. «Quan tens dues coses que t'apassionen, per què triar-ne només una? Si les pots fer totes dues», deixar anar, absolutament convençuda, Laura Roig. Una combinació que, però, passava per no fallar a cap de les dues parts: «No he faltat ni a un sol entrenament, he estat tan professional com totes...». Els malabarismes de Laura Roig són impensables en esports masculins professionals com el futbol o la mateixa lliga ACB, però la gironina avisa que, parlant de bàsquet femení, a Lliga Femenina-1 no tothom està al mateix nivell que les seves companyes de vestidor a Fontajau o de les jugadores del Perfumerías Avenida: «En Fabián Téllez ha fet una gran temporada entrenant el Sant Adrìà combinant-ho amb la seva feina; i en el mateix Sant Adrià hi havia més d'una jugadora que també treballava».

Laura Roig hauria continuat igual, jugant a l'elit i treballant, si les seves idees i les de l'Uni haguessin casat, però, «amb la perspectiva que dona que ja hagin passat unes setmanes», dona per bona la seva temporada al costat «de les millors». «Ha estat una bona experiència, tant personal com professional, perquè he entrat en un món nou, sortint de la zona de confort, com es diu ara, i crec que he donat el meu cent per cent en tot el que he fet». I, de tot plegat, també se n'emporta unes «noves amigues». «Et trobes jugant amb Núria Martínez, que és un gran nom que tu admires i tothom respecta molt, però al final són gent normal; aquesta setmana la Núria m'ha trucat per anar a jugar un 3x3, l'altra vam estar a l'aniversari de la Rosó...»

Laura Roig encara no ha decidit si jugarà a bàsquet aquesta temporada. Sigui on sigui, haurà de poder ser compatible amb la seva feina -«que puc fer bé anant a l'oficina o amb un portàtil a Ferrol»-, però també sap que el que ella ha fet, jugar a l'Spar Citylift Girona, sent de casa, cada cop serà més complicat: «El club està fent plantilles brutals, molt bones i jo mateixa tinc ganes de veure la Núria o la Rosó jugant amb la Laia Palau, però per a les gironines també cada cop serà més complicat; a menys que vingui una jugadora de l'estil de Marta Xargay, que és de casa i és de primer nivell europeu».

La vidrerenca Aina Martín o la pivot de Roses Laia Moya seran dues de les joves gironines que aquesta temporada intentaran rascar minuts a l'equip que entrena Èric Surís. Són casos diferents dels de Roig. Les dues són molt més joves i, en lloc de fer-ho amb una feina, combinaran bàsquet i estudis. És clar que casos com els de Laura Roig n'hi ha pocs. Almenys al nivell a que ha arribat l'Spar Citylift Girona.