Qui més qui menys, alguna vegada l’hi ha arribat a les mans un disc volador, conegut popularment com a frisbee, ja sigui jugant al mar, a la platja o en el camp. L’ultimate, com s’anomena el seu esport, va celebrar, del 14 al 21 de juliol, el Campionat del Món, acollit a Cincinnati (Ohio, els Estats Units) i organitzat pel World Flying Disc Federation. D’entre la representació, hi havia dos jugadors de l’Alt Empordà: la figuerenca Estíbaliz Díaz i el rosinc Carles Litus Oliver, que van defensar els colors de l’equip mixt gironí del Disctèrics, de Celrà, 41è classificat i primer club català que hi participava després de ser campió d’Espanya fa un any.

“El nivell ha estat molt fort i l’organització espectacular, hi havia una trentena de camps i carpes, foodtrucks, botiguetes...”, recorda Oliver, de 36 anys i que, després d’haver provat tennis taula, futbol, vòlei i esquí va endinsar-se a l’ultimate el 2006, per “un company que vivia a Girona, em va convidar a provar-ho i em vaig enamorar”.

Un joc que no té àrbitres

Per a Díaz, de 34 anys, el que l’hi ha cridat més l’atenció del Mundial també ha estat “la bona organització”. En el seu cas, venia del món de la natació, va agafar el disc volador ara fa sis anys empesa per la seva parella i s’hi va “enganxar ràpidament”. Ambdós jugadors havien competit inicialment amb el Winds n’ Roses, de Roses, però “per falta de temps i de difusió” es van adjuntar en el Disctèrics, amb qui entrenen tres dies a la setmana durant dues hores al camp de Celrà i, a l’estiu, alguns caps de setmana a la platja, si han de competir sobre sorra. El duet altempordanès també té experiència a la selecció espanyola mixta, participant en Mundials i Europeus, i Oliver, a més, n’és l’entrenador des de fa mig any.

Oliver considera que aquest esport -cada equip té set jugadors, un frisbee i no es pot caminar ni córrer amb el disc a les mans- “és molt dinàmic, tècnic, tàctic i socialment està a un altre nivell en comparació a tots els esports que he practicat o practico”. Díaz en subratlla “tot el que envolta aquest esport i la gran competitivitat sana que hi ha”.

I és que, per començar, en els partits no hi ha àrbitres, per a potenciar l’esperit de joc. “És autoarbitrat i davant aquesta responsabilitat normalment ningú fa trampes. En alguns partits hi ha game advisors, que són com àrbitres assistents de futbol, als quals els pots consultar o aclarir alguna norma”.

Més presència altempordanesa

L’ultimate, que té selecció espa­nyola, però no catalana, és clarament amateur en el Disctèrics i tot i rebre alguna ajuda per viatjar als Estats Units, les despeses han anat a càrrec de cada membre: “Hem obtingut alguna ajuda, però no suficient, hem hagut de pagar bastant. Ara que cada cop estem pujant més el nivell de l’equip, continuem buscant patrocinadors per poder competir millor cada cop”, manifesten. I és que, amb l’equip de Celrà, hi ha més jugadors de l’Alt Empordà, com Dima Isaichuk i Anastasia Antonovskaya, que “no van venir pel cost del viatge; si tinguéssim més patrocinadors, comptaríem amb més jugadors en els campionats”.

Ara, l’Europeu de Portugal

Dels 10 partits que van disputar, en van guanyar la meitat, amb enfrontaments contra rivals de Colòmbia, Suïssa, Bèlgica, Singapur, Japó, Alemanya, Austràlia i Argentina. “L’objectiu era obtenir la millor posició, però sobretot viure aquesta experiència i aprendre molt. És difícil marcar objectius en aquests nivells”, conclouen. Ara, després d’aquest Mundial, se centraran, el primer cap de setmana de setembre, en els classificatoris per al Campionat d’Europa mixt de gespa que es disputarà a Portugal.

Desitgen muntar un equip a la comarca

L’ultimate s’ha practicat, a l’Alt Empordà, amb equips com el Winds n’ Roses i la intenció de Díaz i Oliver seria de fer-lo créixer. En aquest sentit, els interessats a provar el joc del frisbee poden enviar un correu a litus.frisbee@gmail.com.