El febrer del 2015, en el Campionat d'Espanya en pista coberta d'Antequera, Esther Guerrero va aconseguir el seu primer gran èxit en categoria sènior: campiona estatal en la seva prova de sempre: els 800 metres. La victòria a Antequera va ser la confirmació que el canvi d'entrenador, passant a treballar amb el manresà Joan Lleonart, havia estat el punt d'inflexió d'una carrera que, després de destacar en categories inferiors, semblava estancar-se en el pas a sènior. Llavors, el 2015, Guerrero combinava l'atletisme amb una feina a jornada completa al CN Banyoles i no s'entrenava mai en una pista d'atletisme (ho feia a la de terra que hi ha al parc de La Draga). Ara, tres anys i mig més tard, Guerrero ha estat olímpica a Rio de Janerio, ha disputat dos mundials a l'aire lliure (Pequín i Londres) i té la marca mínima per participar en el proper Campionat d'Europa de Berlín (agost) tant en els 800 metres com en els 1.500. Entremig, Esther Guerrero ha guanyat tot els campionats d'Espanya, a l'aire lliure i en pista coberta, que s'han disputat des de la seva primera victòria a Antequera. La banyolina ha estat campiona estatal en pista coberta quatre anys - 2015, 2016, 2017 i 2018 - i tres a l'aire lliure (2015, 2016 i 2017).

Aquest cap de setmana, Getafe acull el Campionat d'Espanya. Però Esther Guerrero no encadenarà el seu vuitè títol consecutiu de 800 metres. I no ho farà, perquè a Getafe l'atleta de Banyoles correrà els 1.500 metres que és la mateixa distància que ella i el seu entrenador, Joan Lleonart, han escollit per apostar-hi de cara als europeus de Berlín del mes que ve. «No defensaré el meu títol de campiona d'Espanya de 800 metres. Des de febrer del 2015 he guanyat tots els títols possibles de la distància, però, ara fa un any, vam decidir arriscar per créixer i aquest cap de setmana el 1.500 em dona una oportunitat per provar-me», va fer públic ahir Esther Guerrero que, dilluns passat, ja va comunicar al responsable de mig fons de la federació espanyola, Jorge González, la seva voluntat d'apostar pel 1.500 a Berlín. «En el futur, si volem ser competitius en l'àmbit internacional, hem d'anar cap al 1.500», creu Joan Lleonart.

En principi, Esther Guerrero tenia el bitllet assegurat per anar a Berlín tant en 800 com en 1.500 perquè té la mínima en les dues proves. Això, però, va canviar una mica dijous al vespre. A Dublín, en els mateixos Morton Games on el palamosí Adel Mechaal va fer la seva mínima en els 10.000, l'aragonesa Crstina Espejo va aconseguir una marca de 4:09.34 acabant quarta en els 1.500. La mínima per anar a Berlín és 4:10.50 i, ara mateix, hi ha quatre atletes espanyoles amb mínima per als Europeus en la prova del quilòmetre i mig. Marta Pérez (4:04.88), Esther Guerrero (4:07.90), Solange Pereira (4:08.52) i la mateixa Espejo. Totes quatre seran a Getafe, però una no podrà a Alemanya. Per normativa, una atleta amb marca mínima que quedi entre les tres primeres del Campionat d'Espanya té plaça assegurada. Així, que si Marta Pérez, Esther Guerrero o Solange Pereira són relegades diumenge del podi per Cristina Espejo es quedarien fora del 1.500 de Berlín encara que tinguin millor marca. En uns Campionats d'Europa només poden haver-hi tres atletes d'una mateixa federació estatal per prova.

Els 4:09.34 de Cristina Espejo a Dublín converteix la final dels 1.500 femenins de demà a Getafe, si no passa res estrany avui en les semifinals, en una cursa explosiva i, al mateix temps, van acabar de confirmar la impossibilitat que Esther Guerrero encadeni el seu vuitè títol estatal consecutius en els 800. Abans de la mínima d'Espejo, Guerrero i Lleonart valoraven l'opció de córrer els 800 a l'estatal i els 1.500 a l'europeu perquè no tenia la pressió d'assegurar-se la plaça. Ara, toca apostar sí o sí pels 1.500.