Moses Malone va ser, fa 25 anys (el 4 de setembre de 1993) la primera estrella de l´NBA que trepitjava Fontajau. Va venir a Girona convidat a la inauguració perquè havia de passar a la història com l´autor de la primera cistella de la flamant instal·lació, però a l´hora de la veritat tot va quedar en unes esmaixades sense gaire esma. De fet, ni tant sols va acabar acceptant jugar, com estava inicialment previst, el partit inaugural contra el PAOK amb la samarreta del Valvi. A punt de complir-se una dècada d´una altra efemèride, aquesta gens agradable, com la desaparició del CB Girona després de dues dècades a l´ACB per l´esfondrament de l´Akasvayu (25 de juliol de 2008, Fontajau va tornar a lluir al més pur estil de l´NBA. I aquesta vegada amb una autèntica constel·lació de figures de la lliga nord-americana i de l´ACB, convençudes de passar-s´ho i fer-ho passar bé, sota la batuta dels germans Gasol. «Girona és una ciutat molt important per a mi i això és un petit gest d´agraïment», va tornar a explicar Marc reiterant un discurs que des de fa 10 anys mai no es cansa de repetir per molt que des que va abandonar aquell pavelló s´hagi convertit en una estrella mundialment reconeguda.

Van ser més de dues hores d´autèntic espectacle NBA. Una inversió per a una bona causa (els beneficis del partit revertiran en finalitats benèfiques a través de la fundació dels Gasol) que va fer gaudir de valent les més de 5.500 persones que van deixar petit Fontajau fins i tot amb cadires a peu de pista i l´antiga grada jove oberta. Perquè el xou era dins i fora de la pista. Amb música, jocs de llum, concursos i bàsquet d´alta volada un perd la noció del temps.

Deu anys i gairebé dos mesos després d´aquell 18 de maig de 2008 en què l´ACB s´acomiadava de Girona en un partit contra el Joventut que servia als de Pedro Martínez per empatar la sèrie de quarts del play-off (a Badalona quedarien eliminats en el desempat), Marc Gasol va tornar a jugar (i guanyar) a Fontajau. I més enllà del showtime, la picada d´ullet amb el passat hi va ser, així com també els missatges (subliminals, i no tan subliminals) sobre què es pot esperar en el futur. «Que el bàsquet a Girona torni al més alt nivell, us ho mereixeu», deia Pau Gasol, gens aliè a la feina que el seu germà està fent amb el Bàsquet Girona, l´escola de bàsquet que va crear fa quatre anys i que és a les portes de ser confirmat en els propers dies com a nou equip de la LEB Plata, la tercera categoria estatal.

Al descans els organitzadors del partit van homenatjar San Emeterio (autor de 10/11 triples en un partit contra el Dijon el 2007), Sada i Trias, més Darryl Middleton, que feia d´assistent de Pedro Martínez a l´equip de Marc Gasol. Eren els exjugadors del CB Girona que havien assistit al duel i van rebre una fotografia commemorativa. Poc després Fontajau feia l´onada tan habitual al pavelló des d´aquells recordats play-out de descens contra Osca i Breogan de 1994 i 1995 i començava a somiar si realment és possible tornar a tenir un equip de bàsquet masculí de màxim nivell. Per Marc Gasol no quedarà. I està clar que per afició, tampoc.