La selecció espanyola júnior de gimnàstica rítmica està formada per un grup entre cinc i sis noies, entre els quals hi ha Uma Méndez. La rosinca, de 13 anys, va fer el salt en el combinat estatal el setembre de l’any passat després d’entrar becada en el Centre d’Alt Rendiment de Madrid. La proposta va venir-li només tres setmanes després que l’acceptés com a interna el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, per formar part de la selecció catalana. Després d’una temporada a Madrid, el setembre que ve sabrà si la renoven. La selecció espanyola júnior de conjunts, dirigida per Ana Pelaz, olímpica a Pequín 2008, té com a objectiu la preparació per al Campionat d’Europa i del Món que es disputarà, encara sense data ni lloc determinat, entre el maig i el juny del 2019. Sara Bayón i Anna Baranova, del conjunt sènior, completen l’equip tècnic.

Ningú té la plaça assegurada, però ara com ara Méndez, com la resta de companyes de la selecció, té moltes opcions de ser-hi. La gimnasta de Roses, formada en el Club Gimnàstica Rítmica Gemma, de Figueres, ha tingut quinze dies de vacances abans de tornar, la setmana passada, cap a Madrid. “En aquest esport s’ha d’entrenar molt, no podem parar molt temps perquè, si no, perds la forma”, comenta. Fer el pas, en tres setmanes, de la selecció catalana, que la volia preparar en individuals, a l’espanyola, on entrena en conjunt, la va agafar per sorpresa, ara fa deu mesos: “No m’ho esperava, vaig aprendre moltes coses, però a Madrid entreno més”.

Durant el curs que ha acabat, ha combinat sis hores diàries d’entrenament amb els estudis de 2n d’ESO a l’Institut Universitari Investigació Ortega y Gasset, situat a la zona de la Moncloa, a Madrid. Méndez havia pres part en Campionats de Catalunya i d’Espanya i des que va entrar en el complex madrileny s’ha dedicat més a entrenar-se i preparar-se en lloc d’anar a competir.

La jove altempordanesa és una de les tres integrants de la selecció espanyola que ha estat interna enguany a la residència del Consejo Superior de Deportes, juntament amb l’aragonesa Inés Bergua, d’Osca, i l’andalusa Valeria Márquez, d’El Ejido. La resta de l’equip hi ha pres part en controls de tecnificació puntuals.

Les dues germanes, també

Méndez es va iniciar en la gimnàstica rítmica amb set anys com a activitat extraescolar, en el centre obert de Roses del CGR Gemma, una hora a la setmana, i quan en tenia deu ja va formar part del CGR Figueres per a competir. Venia de la natació, però la rítmica la va seduir. Que una de les seves germanes petites, Kira, s’hi introduís la va animar i, actualment, una altra de les germanes, Eda, també el practica. “Quan vinc de Madrid, els faig de mestra”, afegeix. De referent, té la russa Yana Kudryavtseva, subcampiona olímpica a Río: “És la meva favorita tot i que ara està retirada”.

S’enyora, amb 13 anys -en farà 14, al setembre-, de la família i els amics? “No, perquè faig el que m’agrada. Em dona seguretat saber que, si jo estic bé, els meus pares, també”, confessa.

Controls del Gemma a Sant Cugat

Per a Gemma Torrent, directora del club figuerenc, Méndez “és una gimnasta a qui tothom agrada; té les condicions ideals: en tipologia una cama i un braç llarg, és primeta i té amplitud de moviments; té cap, ja que emocionalment és forta; i té flexibilitat. La seva trajectòria en alta competició és breu i que arribi lluny, o no, estarà a les seves mans.” No és el primer cop que el CGR Gemma crida l’atenció dels centres d’alt rendiment. En el de Sant Cugat, hi va estar temps enrere la també rosinca Tània Zimmerlein, present en Campionats d’Espanya i que va aparcar la competició per lesió. En les pròximes setmanes hi prendran part, en controls, sense allotjar-s’hi, les joves Elna Fransoy i Lili Rodríguez, de 10 i 8 anys.

Entrenaments diaris

Torrent reconeix que la gimnàstica rítmica, amb entrenaments diaris i poques vacances, “és un esport molt sacrificat, ja que el seu aprenentatge és a partir de repeticions fins que el teu cos memoritza el moviment. Quan hi ha una errada has de tirar enrere”. En aquest sentit, Méndez subratlla que per la rítmica no ha sacrificat res: “No ho noto, no és que deixi de fer altres coses, ja que sempre he preferit fer rítmica, és la meva vida i la meva passió. M’agrada per tot, em diverteixo, és un vici i fins i tot durant les vacances també faig alguna cosa”, conclou.