Nina Font, kitesurfista de 16 anys d’Empuriabrava, es va proclamar el maig passat campiona del Món júnior a la Xina, en la modalitat de carreres, i a l’octubre anirà als Jocs Olímpics de la Joventut a Argentina. Prové d’una família de kitesurfistes. Ara fa quatre anys, Font va debutar en un campionat internacional de kitesurf a Sant Pere Pescador, el mateix escenari on ens atén per parlar del seu èxit més destacat, el títol Mundial, d’on ve i quines perspectives té els pròxims mesos.

Campiona del món en categoria júnior a la Xina. Era el que t’esperaves?

No vaig anar allà pensant a guanyar, quan competeixo intento donar el màxim que puc, és el meu objectiu. El TwinTip:Racing són curses, en què vas d’una boia a una altra; dels cinc dies de competició només en vam tenir tres de vent i vam estar set hores a l’aigua sense parar. El primer dia, el vent de la Xina era fluix, però després era perfecte, amb 25 nusos.

Un títol que et permetrà anar als Jocs Olímpics de la Joventut, a Buenos Aires, a l’octubre.

Hi anaven les quatre primeres, però amb el títol ho vaig assegurar. A Argentina serem 12, jo seré l’única rider espanyola. No hi ha rànquings, però jo soc la primera de l’estatal i la segona d’Europa. Està tot molt igualat, el febrer, a Dakhla (Marroc), vaig ser tercera de l’Europeu en TT:R empatada amb la segona.

En què consisteixen aquests petits detalls?

Et pots enrotllar amb el kite d’algú i no hi pots fer res. Tothom sap anar ràpid i girar a la boia, però has d’estar molt atent dels altres i intentar esquivar la gent.

El setembre tornaràs en el Mundial de freestyle de Sant Pere Pescador?

Sí, no em perdo aquesta cita. En tinc molt bon record, estàs a casa, amb la teva gent. D’aquell debut del 2012 recordo que tot era molt nou i vaig coincidir amb el meu germà (Noè Font).

Vas començar amb freestyle i ara has passat a la modalitat de carreres?

Continuo fent freestyle, però el TT:R (carreres) és la modalitat que va als Jocs Olímpics. Puc fer les dues modalitats, però em quedo amb el freestyle perquè els meus amics també en fan. Fer trucs és més motivador, m’agraden més els salts i les maniobres, però no és que et llueixis més, sinó que tens més reptes.

Per on entrenes?

No volto tant com el meu germà, però a l’octubre vaig anar al Brasil, a l’hivern a Tarifa i a Dakhla... No sé a on aniré a entrenar a l’agost; les condicions d’aquí estan bé, a Sant Pere, Empuriabrava i Roses, però vull entrenar freestyle al màxim i m’agradaria anar a un lloc perfecte com el Brasil, Austràlia o Grècia.

Qui tens de referents?

Bruna Kajiya, Francesca Bagnoli, Rita Arnaus... abans Gisela Pulido, però ara no competeix.

Es pot viure del kite?

Sí. Pots viure’n de moltes maneres, sent rider, dissenyador... Tens moltes possibilitats. Ara, jo competeixo, però tinc 16 anys, de moment. En un futur sí que m’agradaria tenir una feina relacionada amb el kite.

Com compagines el kite amb els estudis voltant tant pel món?

Estic fent el batxillerat a distància (IOC), ara tinc acabat el primer curs, me l’he tret bé, però ara és quan tinc menys temps i en necessito més per estudiar. Escullo poques assignatures i crec que en dos anys i mig puc tenir el batxillerat; després sé que vull seguir estudiant, m’agradaria anar a la universitat, però encara no he pensat el què.

Que el teu pare, Santi Font, creés una escola de kite a Empuriabrava, significava que estaves predestinada a dedicar-t’hi?

Quan vaig néixer, crec que el meu pare ja havia tancat l’escola, però seguia fent kite. M’hi vaig introduir per ell, però no és que estigués predestinada a fer-ne, era quelcom normal. Vaig començar a volar el kite per la sorra, a l’estiu, amb cinc anys, i després un estiu no em feien por les meduses i vaig entrar a l’aigua amunt i avall.

A què tens respectes a l’aigua?

És molt important tenir respecte a les onades, jo no soc res contra elles. Per aquí, m’he trobat tintoreres, però saps que no fan res. Abans d’entrar a l’aigua, sempre pregunto quins perills hi ha.