12 de maig de 2018
12.05.2018

«A Bordils tenim l'avantatge que tothom s'hi deixa la pell i que mai ningú s'arronsarà»

12.05.2018 | 06:30
Sergi Catarain, en una porteria del pavelló Blanc-i-verd.

Amb un punt més la salvació serà un fet i el Bordils seguirà «sent de Plata».

Contra el Covadonga tenim la primera bola de partit. Disposem d'un marge important amb els equips que venen per darrere i amb un punt estem salvats, però la mentalitat és sortir a guanyar el partit

Millor tancar-ho ja i no haver d'esperar als altres resultats o a la darrera jornada, oi?

Sí, sí... El principal és guanyar el partit, perquè no volem esperar ajudes de tercers. Sabem que Villa de Aranda va a la pista del Barça, que el Zarautz va a Torrelavega, però no creiem en cap tipus «d'ajuda», el millor és centrar-nos en el nostre partit.

Ara que tot es veu més clar, digui la veritat: en algun moment de la temporada ho va veure negre això de salvar-se?

No ho sabria dir. En cap moment vam planificar amb quants punts havíem d'arribar a la penúltima jornada, ni tampoc vam donar gaires voltes a si tindríem més o menys opcions de salvar-nos. La millor manera d'entendre el que havíem de fer era intentar competir en els trenta partits i això ho hem afrontat des de l'inici.

Una manera de treballar, i de pensar, que ha funcionat.

Sí. Aquesta mentalitat ens va servir per no capficar-nos quan hem estat en zona de descens i hem treballat bé. Crec que tàcticament hem estat el millor equip, la feina ha donat fruits i crec que poca gent es pensava que arribaríem a la penúltima jornada amb tantes opcions de salvar-nos. En general, no dic els jugadors o el cos tècnic i el club, la gent era molt pessimista. Rebre el Ciudad Real amb zero punts i anant últims no era la millor situació per pensar que arribaríem a la penúltima jornada com estem avui. Nosaltres vam seguir creient i treballant i ara tenim l'oportunitat d'agafar-nos fort a la permanència i aconseguir un sisè any a Divisió d'Honor Plata per a Bordils.

Si es confirma, aquesta serà el cinquè cop que el Bordils es manté a Plata. Que comenci a ser habitual pot provocar que algú es pensi què és fàcil?

El problema és no entendre que estem lluitant en una lliga professional i a això se li ha de donar una importància majúscula. Cada setmana hem vist passar per Bordils un equip que és més professional que nosaltres, a Bordils no és que siguem amateurs sinó que som cent per cent laborals perquè tots necessitem treballar per viure. L'handbol no és que sigui un passatemps, per a nosaltres l'handbol és un sentiment, però hem de ser conscients que estem competint en una categoria en molts aspectes ens supera. Però en dedicació i entrega no ens superen.

Creu que arribarà un moment, una temporada concreta, que el Bordils no en farà prou. Què la categoria serà «massa» per a un equip que no és professional?

No ho sé. És cert que el professionalisme de la lliga ens ho posa cada cop més complicat, perquè els rivals es poden dedicar en cos i ànima a millorar la seva preparació física, a estudiar els partits, a entrenar-se més... Però, en canvi, nosaltres tenim l'avantatge que mai ningú plegarà perquè deixi de cobrar, perquè simplement no hi ha cap jugador que cobri, sabem que a la lliga hi ha equips que fa dos mesos que no paguen als jugadors, algun altre que deu molts diners a la Federació en arbitratges. Aquí també tenim l'avantatge que tothtom s'hi deixarà pell i que, com bé va dir en Robert Van Eeckhout, aquí ningú s'arronsarà. El Bordils ha de seguir en aquesta línia de l'amateurisme, continuar treballant i, per què no, aspirar també a coses més importants.

Coses més importants? El Bordils lluitant per jugar el play-off d'ascens. Això és possible?

Tenim marge de millora, perquè som un equip que pot millorar col·lectivament tant ofensivament com ofensiva. Podem aspirar a sumar més punts, a intentar estar més amunt, però sense treure'ns del cap que les cinc primeres places són una mica utòpiques perquè, en principi, estan reservades a equips molt més professionals.

Hem parlat dels mèrits del club, del treball de l'equip... Però i Sergi Catarain? Com s'ha sentit en el seu prime any entrenant a la categoria?

Sí.I quan es certifiqui la salvació estaré cent per cent content. Era un repte molt important que vaig encarar amb molta il·lusió que, a dia d'avui, mantinc intacta. Els moments més complicats els he superat bé i ens ha servit a tots per aprendre. A Bordils som un grup de gent molt obert de ment i estem tots disposat a escoltar per millorar. En el meu cas he après molt de tothom, no només de jugadors sinó també del cos tècnic o d'en Jesús (Mach) que és una persona molt important per al club i que sempre ha estat al nostre costat.

Ara que ho ha provat a aquest nivell es veu fent carrera a les banquetes?

El meu món és l'handbol, però tinc molt clar que jo tinc la vida totalment establerta a Palafrugell en l'aspecte laboral i familiar. Estic totalment centrat en Bordils i no vull ni pensar a moure'm. Això ho tinc molt clar.

El Sergi Catarain porter ja va voltar de jove...

Tinc aquesta sort. Sé com va la història del professionalisme i a tothom li agrada escoltar cants de sirena, però has de tenir el cap molt clar, escoltar gent que té més experiència, i un cop ho has provat saps que no sempre és tan bonic com t'ho pinten d'entrada. Has de pensar més en el futur que no pas en el present.

Jesús Mach deia aquesta setmana que al club compten amb Sergi Catarain, pel que em diu vostè també compta a quedar-se, oi?

El més important és l'equip i el club, perquè els noms sempre estem de passada. Tinc molt clar que la meva feina és guanyar el Covadonga i després intentarem guanyar la Copa i anar construint un bloc important de jugadors per a la temporada vinent. Si el club em tria a mi per seguir, jo n'estaré encantati si el club pren una altra decisió la respectaré.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook