Que l’estadi Albert Gurt de Figueres necessita un rentat de cara en tots els sentits és una evidència que queda clara només passejant-hi uns minuts. La sensació de “deixadesa total” que tenen les dues entitats que l’utilitzen més, el Club Esportiu Juncària i el Club Atletisme Figueres, els ha fet acabar la paciència, sobretot en la de futbol. Juande Arenas i Pepe Blanco, president i vicepresident del Juncària, afirmen que “plegarem al final de temporada”. Arenas, que considera que “les instal·lacions estan fetes una merda”, és més contundent: “Per mi, retiraria ja els deu equips que tenim”. El tancament de l’estadi és un dels principals maldecaps i en l’últim mes i mig els han rebentat la porta del bar i del vestidor per robar-los “per un valor de 2.500 €, la televisió, l’ordinador portàtil, la impressora, la caixa registradora amb 300 €, pilotes...”. Els lladres ja havien fet de les seves mesos enrere, també, i sembla no tenir aturador.

En aquest sentit, Romà Brusés, president del Club Atletisme Figueres, proposa que “abans que fer un tancament total en aquests moments, que val molts diners, haurien de posar vigilància”. I és que els caps de setmana, quan no hi ha partits, tot i estar la porta principal tancada, “la gent entra per on vol, s’hi poden concentrar 100 persones”, diu Arenas.

Funcionen «6 dels 24 focus»

El club d’atletisme no s’escapa del precari estat del complex: els roben les cordes d’alumini i en el tartan “ja s’hi pot córrer, però l’han deixat fer malbé. S’ho han deixat perdre massa”, apunta en direcció al consistori. Per al Juncària, “les reunions amb l’Ajuntament són infructuoses, els hem d’estar sempre suplicant”. Blanco considera que, “si cada any destinessin uns diners a arreglar coses, en quatre o cinc anys tindríem un estadi com Déu mana. És l’estadi més utilitzat de Figueres i fa nou anys que no s’hi fa res”, reivindiquen.

L’enllumenat és un dels problemes més greus: “Dels 24 focus grans del camp, només en funcionen 6. Des de fa un any, en el calaix tenen un projecte aprovat per canviar tot l’enllumenat, les 6 tor­retes, per 200.000 euros”. Un dels altres dèficits é l’estat dels vestidors: “Es poden utilitzar, sí, però els organitzadors del torneig de futbol MIC no ho van voler per vergonya i els jugadors es van anar a dutxar al poliesportiu”.

Un camí d’anada de terra i forats

I és que, per començar, l’accés en el complex amb cotxe és dificultós. És cert que les senyalitzacions en cartells es van incrementar fa cinc anys i hi ha un pàrquing a dos minuts a peu, però des del club de futbol asseguren que els rivals encara es perden per arribar davant la porta. El camí d’anada, per ­darrere el poliesportiu i enmig de la pineda, és de terra i amb la pluja hi floreixen els forats. El de tornada, això sí, es va pavimentar l’estiu passat -se surt a la pujada que va al castell de Sant Fer­ran- és d’un sol sentit, però molts usuaris ja l’utilitzen d’anada, també, per evitar passar pel de terra.

Càmeres i nova il·luminació

Jordi Masquef, regidor d’Esports, és conscient de la situació i té previst reunir-se aquest dimecres amb el Juncària. La intenció és que, abans que contractar vigilants, es col·loquin “en dos o tres mesos càmeres de seguretat, no només a l’estadi, també al rocòdrom i a la piscina descoberta”. L’altra actuació pròxima, que ha de passar pel ple del juny, és la del projecte de canviar tota la il·luminació, prevista “per a finals d’any, per 180.000 €”. A més llarg termini, es vol fer un bon tancament, del qual ja s’ha fet una primera prova.

LES CLAUS

L’estat de les instal·lacions

En l’enllumenat, el Juncària afirma que “dels 24 focus del camp, només en funcionen 6; no podem jugar partits de nit”. La gespa artificial es va canviar el 2009 i no hi passen la manta de ferro per cuidar-la, “perquè és a l’Estadi de Vilatenim”, comenten. Dues torres d’il·luminació de dar­rere les porteries s’aguanten amb cordes. Els vestidors es poden utilitzar, però des del Torneig MIC no ho van voler fer “per vergonya”. En atletisme, el tartan té bonys i li falten trossos: “S’hi pot ­córrer, però està fet malbé”. Falten cordes d’alumini i el matalàs que s’utilitza en salt d’alçada està destrossat.

El tancament del recinte

Encara que la porta principal estigui tancada, s’hi pot entrar per qualsevol altra part del recinte. Hi segueix havent forats en reixes i tanques provisionals i d’aquesta manera s’hi pot accedir igualment. Aquest fet afavoreix robatoris -als del Juncària, els han entrat en el bar tres cops en l’últim mes i mig- i el deteriorament de les instal·lacions. Quan cap entitat utilitza l’estadi “la gent hi entra per on vol”. S’ha fet una prova de tancament en quatre o cinc metres que podria costar 200.000 €, però des del club d’atletisme creuen que “com que val molt, la solució provisional és posar vigilància”.

L’accés a l’estadi

Actualment, segur que és el que menys preocupa els usuaris que hi van amb cotxe, però no està arreglat del tot. Si bé és cert que a l’estiu passat es va pavimentar el camí de sortida, de sentit únic -des de l’estadi fins a la pujada que va al castell de Sant Ferran, al costat de les pistes de tennis, per valor de quasi 40.000 euros-, el d’arribada manté el problema. Situat darrere el poliesportiu, a la pineda, tot i tirar-hi sorra de tant en tant, les pluges deterioren el camí; està ple de forats i el cotxe balla en passar-hi. D’altra banda, fa cinc anys que es va millorar la ­se­nyalització amb cartells indicatius.