Jugar una final de lliga sempre és la recompensa a la constància de tota una temporada. Per seguir el costum d'aquests darrers cursos, l'Spar Citylift Girona va fer ahir un pas més per ser present a la d'enguany. L'Uni es va avançar a la semifinal derrotant el Mann Filter a Fontajau, i dijous a Saragossa tindrà la primera oportunitat per certificar-ho de forma definitiva. Després de quinze dies preparant el tram més important de la temporada, les d'Èric Surís no van fallar. És cert que fins al descans, a l'Uni se li va notar que li faltava ritme de competició. No en canvi a la represa, quan les de Surís van posar la directa per resoldre per la via ràpida el primer partit de la sèrie.

El Mann Filter, amb una rotació molt més curta -Lapeña va utilitzar únicament set jugadores- i el desgast que suposa haver jugat fins dijous passat els quarts de final contra el Guipúscoa, només va poder resistir fins a la mitja part (43-35). A partir d'aquí, el guió va canviar completament.

A les de Saragossa se'ls va acabar el combustible, i aquí va finalitzar tot. Quan l'Uni va dir prou, i va començar a córrer, el partit va quedar sentenciat. Mendy, que el primer quart ja havia estat estel-lar anotant tres triples, va tornar a oferir un dels seus recitals per enllestir la feina. Colhado i Evans sota la pintura tornaven a mostrar el seu habitual domini, anotant i capturant rebots, i la maquinària gironina tornava a rutllar pràcticament a la perfecció. L'electrònic es va disparar ràpidament fins assolir una màxima de vint punts (62-42) que les visitants van poder reduir a disset a la conclusió del tercer quart (64-47).

A l'últim, les de Fontajau van continuar apretant les dents per deixar clar que elles són les grans favorites per accedir a la final. Abans, durant els primers vint minuts, el Mann Filter va donar guerra, demostrant l'experiència de moltes de les seves jugadores i la valentia de tot l'equip, fet que els ha permès arribar fins aquí. Això sí, només es va poder situar per davant en dues ocasions. La primera amb el 0-4 inicial, i la segona poc després amb el 8-9. Tot i arribar a la fi del primer període guanyant de sis (24-18), les jugadores de l'Uni no es trobaven còmodes a la pista (29-27). Èric Surís va aprofitar els dos primers quarts per repartir com mai els minuts aquesta temporada. De les deu jugadores inscrites a l'acta, nou van jugar i vuit ho van fer deu minuts o més (totes van anotar), conscient que, a la segona part, el desgast físic passaria factura a un Mann Filter que haurà de millorar molt si dijous vol forçar el tercer partit de la sèrie. De no ser així, l'Uni jugarà un curs més la final per intentar proclamar-se per segona vegada en la seva història campió de la Lliga Femenina.

Lapeña vol una lliga de setze

El tècnic del Mann Filter Saragossa va insistir diverses vegades després del partit, en la seva intervenció davant els mitjans de comunicació, que el desgast físic amb el qual arribava el seu equip a la semifinal era molt gran. Tot i reiterar en diverses ocasions que no volia fer servir això d'excusa per explicar la derrota, Víctor Lapeña va aprofitar per demanar un pas més a la Federació. «És cert que aquestes últimes temporades hem fet un pas important, passant a tenir un play-off de quatre a sis equips, però falta fer un pas més. Penso que s'ha de plantejar una lliga de setze equips. Actualment els 14 equips, són 14 equips molt seriosos i sòlids. Ara mateix no hi ha impagaments a la lliga. Tenir una competició de 16 equips permetria tenir una Copa i un play-off de vuit equips, i això milloraria el prestigi de la Lliga. A part, permetria a tots els equips jugar amb les mateixes condicions físiques, deixant de banda, evidentment, el fet que els equips amb més pressupost podran continuar tenint plantilles més llargues, com passa ara, però com a mínim no passarà això. És a dir, que un equip hagi tingut 15 dies de descans i, en canvi, nosaltres no».