«Ara falta la medalla a l'Europeu»

Costa molts anys de treball, fer-te una mica de nom en el món del patinatge... t'ho has d'anar guanyant de mica en mica pujant de mica en mica esglaons. Com? Amb molta feina, amb moltes hores, autosuperant-te, fent un treball psicològic i tècnic amb l'equip per treure'n el màxim rendiment.

S'ha de ser molt fort mentalment per estar-se dos o tres anys a l'ombra, quedant segones?

Quan parlo de treball psicològic em refereixo al fet de no buscar només el resultat, d'estar contents amb el que tenim, on estem, amb l'equip amb qui treballem. Evidentment que el resultat és molt important perquè si fas tantes hores de feina suposo que si al final els resultats no arriben, no t'acaba compensant, però la idea és fer veure a les patinadores que si som segones també és molt difícil guanyar una plata. Quedar primeres no és l'únic objectiu, sempre hem valorat molt tots els èxits que hem anat assolint.

L'èxit és tan gran perquè han guanyat un campionat d'Espanya o per haver superat un referent com el CPA Olot?

L'èxit és guanyar el campionat d'Espanya però és veritat que en d'altres modalitats hi ha més moviment a l'hora de repartir-se els títols. No hi ha un equip que hagi guanyat tant i durant tants anys. Que hi hagi un equip tan bo, amb tantes medalles d'or, encara el fa més difícil de batre'l.

Ara els vindrà el més difícil: mantenir-se com a campiones.

La temporada no s'acaba aquí, és clar. Això ha sigut un campionat més. A l'Europeu, per exemple, si féssim una medalla, estaríem més que contentes perquè no en tenim cap, en aquest campionat. Ens falta un podi a l'Europeu. És clar que el fet d'haver aconseguit un or et fa pensar que pots repetir-lo en la següent competició.

Aquest somni va començar el 2015 amb un bronze al campionat d'Espanya?

Sí. Anteriorment feia tres anys seguits que quedavem quartes d'Espanya. En aquell moment vam passar el Masnou i vam ser terceres, cosa que ens va permetre anar a l'Europeu. Com que allà vam quedar per davant del Masnou, vam poder anar al Mundial, on vam superar el Reus a Colòmbia i vam guanyar el bronze. Va ser el primer any que competíem en àmbit internacional.

I després van venir dos anys col·leccionant plates...

Correcte.

El creixement que ha tingut el club ha sigut més ràpid del que s'esperava?

En cap moment m'he plantejat quin creixement farem o fins a on arribarem. Les coses ens les hem anat trobant. Hem anat temporada a temporada. Tens tanta feina a arribar bé a les competicions i a pensar en l'any que ve que no vas més enllà. Vas any a any a intentar-te superar i les coses van sorgint. Jo no vaig plantejar-me «què vaig a fer per aconseguir l'or», perquè tampoc saps què faran els altres. La idea és pensar què podem fer per autosuperar-nos. Pots fer una cosa molt bona i el teu rival una d'encara millor.

Quina resposta va rebre per part del CPA Olot?

Molt bona. El seu president ens va dir que ens ho mereixíem, en Ricard (Planiol) també ens va felicitar... Jo també els vaig felicitar a ells perquè una plata és molt difícil d'aconseguir, i ho sabem per la pròpia experiència.

En cap cas li havia passat pel cap que aquest podia ser l'any del CPA Girona?

Jo veia que portavem un molt bon programa. Creia que podíem estar amunt, però mai saps què acabaran opinant els jutges o què passarà a la pista, si tu fallaràs o si ho faran els rivals. No vaig tenir cap pressentiment però estava convençuda que faríem un bon any. Jo pensava: algun dia m'agradaria guanyar un campionat. Teníem aquella il·lusió.

S'ha tret un pes de sobre?

Un pes de sobre, no, però sí que tens la sensació d'haver fet un altre pas, d'haver aconseguit un altre objectiu. Hem fet un altre pas endavant.

Les victòries també serveixen per promocionar el club i atraure noves patinadores?

Des que fem grups de xou, en àmbit mediàtic, el CPA Girona ha anat creixent. Ara el que necessitem és més espai, més hores de pavelló, o que construeixin una instal·lació per a hoquei i una per a patinatge, perquè tots dos esports estem creixent i ara hem de compartir Palau II. Ara mateix tenim 120 patinadores i no en podem agafar més per manca d'espai.

Què té el disc «Soc aquí» per aconseguir agradar tant al públic i als jutges?

És molt divertit i transmet molt bon rotllo. Fa que el públic interactuï, que hagi de buscar Wally. Enganxa, segons diu la gent. I el vestuari és un factor sorpresa que sempre agrada en el món del xou, que és espectacle.

Tenen programada alguna celebració aquí a Girona?

Dimecres (demà) farem el disc per a tothom qui vulgui venir a Palau II a veure'l. Serà una celebració per a tots aquells que no van poder venir a Avilés a veure el campionat d'Espanya. I després ja pensarem en l'Europeu del mes que ve a Lleida.