L'històric expivot grec Panagiotis Fasoulas va seguir a peu de pista en una cadira a pocs metres de la banqueta de l'Olympiacos. I la veritat és que amb la cara pagava. Integrat a l'estructura tècnica del club grec, Fasoulas no sabia on mirar en veure el ruixat que li va caure al seu equip. A tres dies de rebre l'Avenida i a una setmana de jugar-se el primer títol de la temporada (Copa), l'Spar Citylift Girona es va classificar ahir per als vuitens de final de l'Eurocup passant per sobre de l'Olympiacos. Més enllà de la contundència del 89-62 final, que revertia sense miraments la derrota per cinc punts a Grècia, el partit de l'Uni va servir perquè els dos milers d'espectadors que varen anar a Fontajau, tots amb millor cara que Fasoulas, veiessin com Èric Surís ha aconseguit que el bàsquet del seu equip estigui a punt de caramel just quan arriben els grans moments de la temporada: la visita de demà del Perfumerías Avenida a Fontajau, la disputa la setmana vinent del primer títol del curs amb la Copa de Saragossa o l'il·lusionant camí en una Eurocup que continuarà d'aquí a quinze dies amb la visita a Fontajau del Virtus Eirene de Ragusa (Itàlia) en l'anada dels vuitens de final.

El dolç moment de l'Uni es pot explicar, entre altres maneres, parlant dels zero punts que va fer ahir la que, segurament, és la seva jugadora més important: Núria Martínez. La veterana base no va anotar ni un sol bàsquet ahir, però, en canvi , es va enfilar fins a les tretze assistències en un partit que, especialment a la primera, va ser una lliçó de bàsquet de les gironines. Un triple des de mitja pista de Nicole Romeo va tancar un primer quart que l'Uni acabava guanyant de 13 punts (29-16), en un resultat que, tot i ser clar, encara no feia justícia als mèrits gironins. L'Olympiac0s ho havia pogut maquillar amb un parell de triples de Maltsi i Anderson. I, de fet, aquesta va ser la tònica fins al final del partit. Les gregues, buscant anotar com fos. Amb triples de les seves veteranes gregues, com Maltsi camí ja dels 40 anys, o amb accions individuals de les seves americanes per intentar tapar les moltes vies d'aigua que li generaven l'excel·lent bàsquet de l'Spar Citylift Girona.

Molt solvents en defensa, sortint ràpidament en les transicions i amb la parella de pivots, Colhado/Evans, fent-se immensa dins la zona. Així va ser la posada en escena de l'Uni. La que va servir per enlluernar Fontajau en el primer quart i que, ja en el segon període, va tenir continuïtat amb les mateixes armes o amb les que sortien de la banqueta. Traroé anotava el que abans havia fet una genial Evans, Buch agafava el relleu de Mendi... I així fins al final. Abans del descans, les gironines ja guanyen per vint punts i la segona part simplement va servir perquè els espectadors de Fontajau refermessin el seu convenciment que Colhado és una pivot realment dominant, que Evans converteix el bàsquet en un esport molt fàcil i que Mendy és una autèntica meravella. Amb tot, però, el millor de l'Spar Citylift Girona d'aquesta temporada és que no depèn d'elles tres. Ni d'elles, ni de cap altra jugadora. Aquest any no és l'Uni de grans estrelles com Chelsea Gray o Ify Ibekwe, aquest any és un equip que pot grans coses. I les primeres, molt aviat.