Un escrit al Facebook i diversos missatges a Twitter de companys i excompanys dient-li que el trobarien a faltar han sigut les úniques pistes de la retirada del fins ara capità del CH Palafrugell Joni Duran. El davanter ho deixa amb 33 anys, després d'una etapa de nou al club empordanès, culminats aquest curs amb l'històric debut a l'OK Lliga, i de tres dècades jugant. Format al Shum, l'equip del seu poble, Maçanet, el dissabte 23 de desembre va ser el darrer dia que va agafar l'estic per competir. A partir d'ara s'obren nous reptes familiars i professionals, allunyats de l'esport que ha practicat tota la vida.

Duran havia perdut protagonisme aquesta temporada. I a mitjans novembre va començar a meditar la retirada. «Havia passat de tenir molts minuts a menys i això feia que potser no em sentís tan valorat. Tinc una família i una feina de fisioterapeuta, visc a Girona, i anar cada vespre a Palafrugell per entrenar-me ja no em compensava com abans, amb la qual cosa el millor era plegar», reflexionava ahir el davanter selvatà, que ja no es veia amb cor d'acabar la temporada. La decisió estava presa i la data, fixada. En la darrera jornada abans de Nadal, coincidint amb el partit contra el Vendrell (1-1) a casa, s'acomiadaria. Ho va comunicar uns dies abans al tècnic Xavier Garcia Balda, que l'ha acompanyat durant tots aquests anys a Palafrugell, i abans del partit ho va fer extensiu als seus companys d'equip. Després, amb el partit encara en joc, la seva dona va penjar un missatge a les xarxes socials fent públic l'adeu. «M'hauria agradat tenir algun minut, però aquell dia no vaig jugar, vaig estar a la banqueta. I ho accepto, no guardo cap rencor a ningú, perquè el partit estava empatat i els companys que actuaven ho feien bé. Sempre he posat per davant el club a qualsevol cosa que m'afectés a mi en primera persona», destaca.

Shum i Palafrugell han sigut els dos clubs més importants en la trajectòria esportiva de Joni Duran, que la temporada passada va tenir un protagonisme principal en l'ascens a l'elit de l'hoquei fent, per exemple, dos dels quatre gols del seu equip contra l'Asturhockey el dia que es va segellar l'èxit. El jugador selvatà també ha jugat al Mieres i a l'Alcobendas. Amb el Shum va debutar a l'OK Lliga i amb el Palafrugell ha tingut l'oportunitat de tornar-hi en l'últim curs de la seva carrera. Ara acumulava nou anys al club del Baix Empordà, on va arribar després d'acceptar baixar quatre categories: de l'elit a Primera Catalana, des d'on es van començar a posar les llavors de l'èxit. «De seguida vam ascendir a Nacional Catalana, després vam arribar a Primera Nacional i al final el curs passat vam pujar a OK Lliga. El partit contra l'Asturhockey, amb el pavelló ple celebrant l'ascens, és un dels millors records que m'emporto».

Duran deixa el Palafrugell a cinc punts de la permanència quan falta un partit per acabar la primera volta. Està convençut que es poden salvar perquè «queda molta lliga i han de venir molts rivals directes a Palafrugell». Ara, però, vol temps per a ell, la seva familia i la feina. Desconnectar de tres dècades d'hoquei per iniciar una nova vida sense l'exigència de l'esport d'elit «satisfet per tot el que he aconseguit aquests anys».