A la Cursa de la Dona de diumenge passat, els homes no tenien cabuda en el circuit. Ara bé, Lídia Albert, presidenta del Grup Iris, ja havia manifestat que els homes sí que hi podien participar d'altres maneres, perquè l'engranatge de la prova era molt gran, ja sigui apuntant-se al voluntariat, col·laborant a la fila zero o donant suport a la parella o familiar a la línia d'arribada. Per aquest motiu, sí que van tenir presència. I és que són molts els que van voler participar-hi implicant-s'hi d'alguna forma.

Un d'ells era Adrián Manzano, peça essencial en les setmanes prèvies de la prova juntament amb Christian Montero i Moha El Boussetaoui. A petició del Grup Iris i en col·laboració amb el Club Atletisme, van ser ajuda essencial per a la preparació física de moltes dones que volien fer front a aquesta cursa.

“No em molestava no poder cór rer a la cursa, perquè m'hi implicava igualment, com a entrenador”, apuntava Manzano. Els diumenges previs a la cursa, de dos quarts de deu a les onze del matí, l'alhora futbolista del Borrassà animava un grup de dones en els gairebé sis quilòmetres que travessaven per entrenar-se.

Entre les assistents, que estaven separades en tres grups segons la intensitat, destacaven dones de tot tipus: noies joves, nens que acompanyaven les seves mares, infants en cotxets o fins i tot una dona de 84 anys.

Amb només un mes i mig entrenant-les, el preparador va aconseguir que les corredores passessin de fer sèries de 900 metres corrent i 200 caminant, a aguantar la distància d'un quilòmetre 800 metres corrent i 200 caminant. “Les veig ben preparades per afrontar-la. M'agrada aquesta cursa, perquè fomenta que les dones facin esport i n'ajuda moltes a iniciar-se en aquest món”, afegia l'entrenador abans de la jornada.