El partit entre l'Uni i el Landes es va començar a acabar hores abans del salt inicial. Concretament en la sessió de tir que les franceses van fer al matí a Fontajau quan la seva veterana base Celine Dumerc es va fer un pinçament a l'esquena. «No hi ha hagut partit, no hem jugat... però tampoc puc dir que amb Dumerc hauria estat diferent», resumia l'entrenadora del Landes, Cathy Melian, després d'un partit que va ser molt dur per al seu equip. Fins i tot més que el resultat final, 78-47. En el bàsquet els números no ho poden explicar tot, però la valoració d'ahir dels dos equips (107 per a les gironines i 23 per a les franceses) complica l'anàlisi tàctica d'un duel on, un cop superada la fredor ambient de l'inici, l'Spar Citylift Girona va passar per sobre del Landes encadenant la segona victòria consecutiva a l'Eurocup i fent via cap a la segona fase de la competició a l'espera del partit de dijous vinent, un altre copa a Fontajau contra el Ceglèd hongarès que ahir va derrotar el Gernika (80-68). Tornant a Girona, el Landes, tocat moralment en veure Dumerc sentada a la banqueta, es va acabar d'ensorrar amb les faltes de Bravard, amb la impotència d'Ayim contra les pivots de l'Uni i l'absentisme laboral que va exhibir ahir Skoric a Fontajau. Va mig aguantar el primer quart, però, quan en el segon, a la seva entrenadora, Melian, li va passar pel cap deixar descansar uns minuts a la gironina Queralt Casas, el desastre francès ja va ser complet.

L'absència de Celine Dumerc va ser una llàstima per a la gent que, tot i la pluja i l'horari (un quart de vuit del vespre en dijous), va anar ahir a Fontajau. Els aficionats es varen perdre l'actuació d'una de les millors jugadores de la història del bàsquet francès, Dumerc és una icona mediàtica a França, però, en canvi, l'Uni ho va agrair. Sense el far de la seva veterana base, el joc del Landes es va enfosquir molt. Massa i tot. Previsible en atac. Sense tir exterior, la seva jugadora amb millor canell de fora és la corpulent expivot de l'Uni Cierra Bravard i ahir va jugar poc per culpa de les faltes, el Landes va provar de viure de les pilotes recuperades, de les transicions ràpides i de les accions individuals d'una motivada Queralt Casas. Massa poc per plantar cara a un Uni que continua creixent i que, ben dirigit per Núria Martínez, aviat va veure clar que per poc que fes moure la pilota sempre trobava superioritats prop de cistella. Especialment quan la pilota arribava a les mans de Nadia Colhado. Els punts de la brasilera (12), de Traoré (8) i els bons detalls de Mendi, Conde o Romeo ja havien deixat el partit mig enllestit a la mitja part (41-27).

La diferència encara podria haver estat més gran. Sobretot si, i per a desesperació d'Èric Surís, els tres àrbitres no seguissin línia per línia la filosofia de FIBA de «deixar jugar». La falta (no assenyalada) a María Conde en la darrera jugada de la primera part va ser de llibre. Però amb quinze punts de diferència en el marcador, els àrbitres estaven més per acabar de pressa que per xiular totes les faltes. No devien saber que a Girona es pot sopar sempre més tard de les nou del vespre un dia entre setmana. Al descans, només havien vist sis faltes a cada equip (l'Uni va tirar tres lliures en vint minuts).

El Landes, conscient de la situació -la seva, com a equip, i la del partit-, va sortir després del descans amb l'objectiu de collar una mica més en defensa. De sortida va provar de pujar una mica més el to físic posant encara una mica més de mans. No li va servir de molt, perquè, a l'altre costat de la pista, només Queralt Casas buscava la cistella contrària amb una mica de creativitat. Dues de les altres peces clau del Landes, la canadenca Ayim i la croata Skoric, gairebé van tenir menys protagonisme en el partit d'ahir a Fontajau que la lesionada Dumerc, i la pivot Milapie va ser de les poques, o l'única, que va ajudar Queralt Casas. A poc per acabar el tercer quart, la francesa Mendi allargava la diferència fins més enllà dels vint punts (60-39) i es reivindicava davant d'un dels millors equips del seu país. Una jugadora que Pere Puig va «pescar» aquest estiu d'un conjunt de segona divisió francesa, l'Avenir Chartres.