El Trial Indoor de Girona no arribarà al seu trentè aniversari. L'Ajuntament de Girona va fer públic ahir el programa de Fires, on no apareixia la tradicional prova de motos que, des de feia gairebé tres dècades, s'havia convertit en un clàssic de la ciutat per a les tardes del dia de Tots Sants. L'1 de novembre de 1988, en un pavelló de Palau Sacosta ple fins dalt, el mític Jordi Tarrés va guanyar la primera edició del Trial Indoor de Girona i, ara farà un any, l'1 de novembre del 2016, Toni Bou va guanyar la que, de moment, serà la darrera edició. Aquest any, per Tots Sants no hi haurà motos a Fontajau.

Amb el Campionat d'Espanya desaparegut, en els últims anys el Trial Indoor es continuava disputant per Fires sense que fos puntuable per a cap certamen. La voluntat de l'Ajuntament de Girona de no deixar desaparèixer la prova era l'únic, o gairebé, que mantenia en vida una prova convertida més en espectacle que no pas en competició. Una deriva del Trial Indoor que no convenç el consistori gironí, que voldria veure la prova de Fontajau dins del calendari d'una competició oficial. A triar un Campionat de Catalunya amb diferents trials per ciutats catalanes, però, tot i les converses que hi ha hagut respecte a això, de moment aquesta opció encara no ha anat endavant. Ahir, fonts de l'Ajuntament de Girona van confirmar que enguany no hi haurà Trial Indoor per Fires, però no varen descartar que la cita tornés amb més força de cara a l'any 2018. Aquest cop, però, recuperant el vell format competitiu amb la cita de Girona dins d'un circuit amb més trials indoor.

A l'espera del que passi en els pròxims anys, el Trial Indoor de Girona passa a la història. Una història amb moments com aquella primera victorià de Jordi Tarrés i la seva Beta en un pavelló de Palau que, en un excés d'eufòria per part dels organitzadors a l'hora de vendre entrades, va haver d'acabar tancant portes amb 5.000 espectadors a dins. Gent a les escales, gent als passadissos i als ampits de les finestres per veure com Tarrés superava, amb els mateixos punts però amb més «zeros», el pilot francès Thierry Michaud, pilotant una Fantic, que pocs dies abans s'havia proclamat campió mundial superant el català. L'italià Diego Bosis va ser tercer amb quatre punts més.

Jordi Tarrés guanyaria tres cops la cita gironina, els anys 89 i 90 encara a Palau i el 94 ja a Fontajau, però, el millor pilot gironí de la història, Marc Colomer, el superaria aviat en el palmarès. El garrotxí ha guanyat sis cops a Fontajau, entre el 1993 i el 2000 només va fallar els anys 94 (Tarrés) i 97 (Doug Lampkin), sent el gran dominador del rànquing històric fins a la irrupció de Toni Bou. El pilot de Piera és un autèntic devorador de tota mena de títols. En àmbit mundial en porta més d'una vintena i, fossin o no puntuables per al Campionat d'Espanya, Bou no ha deixat mai de venir a Girona per Tots Sants.

L'any passat, davant uns 3.500 espectadors, Toni Bou va guanyar per vuitena vegada consecutiva la cita de Girona per davant d'Albert Cabestany i del gironí Jeroni Fajardo que, de moment i a l'espera de la resurrecció de la prova que promou l'Ajuntament, s'ha quedat sense opció d'emular Marc Colomer i guanyar la prova de casa. «Estic molt content d'haver guanyat en una ciutat tan especial per a mi com Girona», explicava el passat 1 de novembre un Toni Bou que veu com la seva ratxa a Fontajau s'acaba en les vuit victòries consecutives. I no perquè cap rival l'hagi pogut derrotar.