El Ferrol és un dels equips més incòmodes de la lliga. També és un dels que millor juga a bàsquet. Les dues afirmacions són certes, però, certament, també difícils d'explicar després del ruixat que les gallegues es varen emportar ahir a Fontajau contra un Spar Citylift Girona que va passar per sobre de les gallegues amb moments d'un bàsquet ofensiu que hauria fet les delícies de Ramon Sitjà. Amb més de dos milers d'aficionats a Fontajau l'Uni va resoldre el partit com li hauria agradat a l'històric fundador del Sant Josep: jugant un bàsquet alegre, tirant molt, fent punts i, sobretot, gaudint del bàsquet. El partit s'havia acabat a la mitja part, 44-19, després d'un segon quart de pel·lícula de les gironines. En el tercer quart, les gironines es varen posar trenta punts per davant molt aviat, 49-19, però la lògica relaxació va acabar provocant que, al final, les gallegues perdessin de només 18 punts, 72-54. Però la diferència entre els dos equips havia estat més gran. I això ho saben bé a l'equip gallec, que van enfilar el camí de tornada amb una lliçó apresa: continuen lluny de l'Uni. L'únic equip que, com a mínim, pot intentar discutir el domini del bàsquet estatal a l'Avenida. La resta juguen una altra lliga.

El tècnic del Ferrol, Lino López, és un entrenador llest. Havia preparat bé el partit, amb més temps que les gironines, que havien jugat Eurocup el dimecres, però, a l'hora de la veritat, cap de les trampes que havia preparat li va servir de res. Defenses zonals, una pivot (Araujo) pujant la pilota, molts minuts de cinc obertes en atac... Res. No feia ni tres minuts que havia començat el partit i ja el va haver d'aturar demanant temps mort (13-3) després d'un 2+1 en un ràpid contracop de Magali Mendi. El joc de l'aler francesa va enamorar ahir a la parròquia de Fontajau i va demostrar que, un cop més, Pere Puig ha tret petroli del mercat de fitxatges pescant Mendi de l'Avenir de la segona divisió francesa. A final del primer quart, l'Uni ja guanyava per deu punts (23-13). Però el pitjor per al Ferrol encara havia d'arribar. I és que, Avenida a banda, cap més equip de la lliga pot competir amb les rotacions de l'Uni. Mentre el Ferrol seguia jugant, bàsicament, amb les mateixes peces que no havien pogut plantar cara en el primer quart, Èric Surís movia la banqueta per anar esmicolant la moral i la (poca) resistència del rival. Una activa María Conde assumia el paper de Mendi, Traoré rellevava Evans per anotar obrint-se a tirar des de fora, Alminaite no anotava tant com Collhado però intimidava amb els seus inacabables braços aixecats... El Ferrol només va poder anotar sis punts en el segon quart i va marcar cap al vestidor al descans sent conscient que ja tenia el partit absolutament perdut. Només començar el tercer quart, l'Uni es va posar trenta punts per davant, 49-19, però, al final, entre l'orgull visitant, els triples de la veterana Patricia Cabrera i la relaxació gironina el partit va acabar amb només divuit punts de diferència entre els dos equips: (72-54).

Helena Oma, lesionada al genoll

L'aler catalana es va lesionar en el partit contra el Gernika i, de moment, estarà tres setmanes de baixa fent un tractament conservador.