No va poder entrar al vestidor i celebrar la seva primera victòria amb el primer equip del Palamós amb els seus jugadors perquè l'excepcionalitat d'una jornada com la de diumenge, la del referèndum, l'obligava a treballar. La primera victòria de Vicenç Fernández, de professió mosso d'esquadra, com a entrenador de Tercera Divisió, la recordarà per sempre més, encara que la visqués des de la distància per motius professionals. Feia set jornades que l'equip no guanyava (2 empats i 5 derrotes) i el Palamós necessitava de manera urgent una victòria que el rescatés del pessimisme i el fes creure que hi ha equip per salvar la categoria.

Finalment, el primer triomf del tècnic vidrerenc es va produir l'1 d'octubre, una jornada marcada pel referèndum i les violentes càrregues de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. El degà va vèncer a Granollers (1-2), i aquell mateix dia a Vicenç Fernández, vestit d'uniforme li va tocar treballar «en un poble de Lleida».

«No m'havia passat mai, és la primera vegada que per motius laborals em perdo un partit. Treballo de mosso d'esquadra i l'excepcionalitat del diumenge va requerir que tots els que formem part d'aquest col·lectiu treballéssim», explicava ahir el tècnic. La temporada passada, amb el juvenil A, va fer història assolint l'ascens a Lliga Nacional, i això a l'estiu li va obrir les portes de la banqueta del primer equip. Mentre el Palamós jugava a Granollers on era Vicenç Fernández? «Vaig estar a una població de Lleida i allà, afortunadament no es va produir cap incident».

Les càrregues policials que, des de primera hora del matí, s'havien produït en diversos col·legis electorals catalans van provocar que, a la tarda, la Federació Catalana suspenguès tota la jornada del futbol territorial. El degà tampoc hagués jugat el seu partit a Granollers (a les 12).

Fernández explica que «la decisió de no jugar el partit va ser consensuada entre el cos tècnic i els jugadors, perquè consideràvem que no era adient jugar un partit de futbol amb la situació que s'estava vivint a Catalunya. El nostre president va estar intentant que no es disputés el partit, però, no es va poder evitar i vam haver de saltar al camp».

El tècnic admet que «la veritat és que amb tot el que estava passant, el futbol quedava en un segon terme. Un cop es va decidir jugar el partit, la prioritat va ser sortir a guanyar i la veritat és que estic molt orgullós del titànic esforç de tot l'equip, ja no per guanyar el partit sinó de disputar-lo». Fernández, des de Lleida, estava puntualment informat de com es desenvolupava el partit: «en tot moment mantenia contacte amb el cos tècnic i amb el segon entrenador, l'Òscar Prieto, que va dirigir magistralment l'equip».

Que el Palamós aconseguís la primera victòria amb l'entrenador a 200 quilòmetres de distància li produeix «unes sensacions rares com tot el què vaig viure diumenge. Evidentment també estic content perquè vam guanyar en l'últim minut un partit que perdíem des del minut 1, així que no amago l'alegria de guanyar el primer partit que tan mereixia el club i els jugadors». El degà espera ara el proper diumenge el Sant Andreu al Nou Estadi. Hi tocarà buscar el segon triomf de la temporada, el primer a casa i el primer, també, amb el tècnic a la banqueta.