L'Antonio xiula a Primera Catalana masculina i Copa Catalana Femenina i la Yasmina pot xiular fins a LEB Plata masculina i a Lliga Femenina 1.

Quan van decidir ser àrbitres?

Antonio Alcaraz: Em vaig apuntar amb 16 anys a l'Escola d'Àrbitres de Barcelona, animat per un company de l'equip de bàsquet on jugava en aquell moment. Durant dos anys vaig compaginar fer de jugador amb fer d'àrbitre. Vaig deixar-ho als 18 per fer altres funcions en el món del bàsquet i als 38 m'hi vaig tornar a enganxar.

Yasmina Alcaraz: Amb 14 anys vaig decidir fer el curs d'Àrbitres a la seu Territorial de Girona, amb el suport de la meva família, ja que el meu pare i la meva germana ja eren àrbitres. Vaig compaginar la figura de jugadora amb la d'àrbitre durant cinc anys. Des dels 14 que en soc, tot i estudiar a Barcelona no ho he deixat mai.

Com han evolucionat al llarg dels anys com a àrbitres?

AA: La veritat és que el nivell arbitral ha millorat molt en els últims anys, i tot gràcies al fet que hi hamés seguiment arbitral i al treball, tant físic com tècnic, per estar més ben preparats, i així poder respondre a totes les situacions que se'ns poden presentar. Personalment, crec que m'ha ajudat molt haver sigut jugador i entrenador i per això intento gestionar les reaccions i situacions amb empatia, però sense perdre mai el respecte, que és un dels valors més importants que té l'esport.

YA: En el meu cas, penso que l'evolució ha sigut notable, ja que

vaig començar com una adolescent, i tant el bàsquet com l'arbitratge han forjat la meva personalitat. Però si haig de remarcar un aspecte en què he evolucionat és la meva seguretat dins de la pista, sempre respectant l'esport i els participants per davant de tot.

De la mateixa manera, com ha evolucionat el bàsquet?

AA i YA: El bàsquet ha evolucionat en el nostre país i això es veu en els resultats i èxits de les seleccions nacionals absolutes i de promoció en els diferents campionats. Aquesta evolució i èxit són gràcies a un extraordinari treball que s'està fent a les categories de promoció, ja que hi ha tècnics excel·lents que fan una tasca admirable. A tot això cal sumar la constant adaptació i modificació de les regles de joc, que fan del bàsquet un esport més espectacular i amb més aficionats.

Com ha canviat l'afectació dels àrbitres en el joc?

AA i YA: Els àrbitres hem d'evolucionar al matexi ritme que augmenta la velocitat i dificulat del joc. El nostre objectiu és intervenir només quan sigui necessari segons el reglament, i d'aquesta manera no influenciar ni en el resutat ni en el desenvolupament del partit. Per tot això, tenim la necessitat i l'obligació de conèixer i aplicar bé el reglament, a més d'estar bé físicament.

Han format mai tàndem?

AA: Si, algunes vegades. És una sort coincidir en la passió per aquest esport amb la meva filla. A la pista aquesta relació és de companys d'equip, és genial.

YA: Si, i tant de bo fossin més vegades. És un gran privilegi compartir-hi pista, i això t'ho poden dir molts companys, ja que dins de la pista és un gran company i professional, que sempre aconsegueix fer les coses més senzilles. Però en el meu cas tinc molta sort de poder compartir aquesta passió amb un membre de la família.

Han estat mai a la "nevera", si és que existeix?

AA i YA: La paraula nevera no existeix en el món de l'arbitratge. Tècnicament es denomina “afectació a les designacions”. Es produeix quan un àrbitre no participa a les activitats tècniques organitzades pel Comitè d'Àrbitres o quan no arriba als mínims als tests de reglament o a les proves físiques. En el nostre cas, de moment, no hem tingut afectacions tècniques.

Antonio, com qualificaria la seva filla com a àrbitra?

Té totes les qualitats per ser una àrbitra excel·lent i les posa en pràctica: capacitat de treball, passió pel bàsquet, constància, humilitat, honestedat, il·lusió, empatia.

Yasmina, com qualificaria el seu pare com a àrbitre?

Ell és un referent. Per poder ser un bon àrbitre dins de la pista, hi ha d'haver un gran treball a fora, i d'això n'és un gran exemple. Té un gran esperit de treball en l'àmbit físic, tècnic i de reglament, que després es reflecteix en bones actuacions. Té una actitud envejable davant dels companys i els participants i això fa que tothom el respecti tant per la seva forma de ser i treballar com per la seva humilitat. Ha estat sempre i serà un model a seguir.

I Yasmina, ha notat alguna diferència amb el tracte amb els jugadors pel fet de ser una noia?

És evident que el món de l'esport sempre s'ha caracteritzat per tenir més participants masculins que femenins, en l'arbitratge també. Tot i així, sempre m'he sentit molt integrada i acceptada, tant pels meus companys com pels jugadors. Ara bé, continuo trobant faltes de respecte adreçades tant a homes com a dones. Per sort cada cop més s'està treballant per poder eliminar-les i poder posar per davant els valors que ens ensenya l'esport.