Michael Robinson i Raúl Ruiz condueixen el programa Caos FC, de Movistar +, en què viatgen per pobles de tot l'Estat assessorant equips de futbol regional amb pèssims resultats, seguint el seu dia a dia i buscant-los solucions. El Selvatans, equip de la Selva de Mar que milita a Quarta Catalana, va ser protagonista d'un programa que es va emetre el diumenge passat. Durant els dies de rodatge, al març, Robinson va atendre aquest setmanari per valorar un equip selvatà que també va rebre els consells dels exfutbolistes Sergio González i Andrés Palop.

D'on surt la idea de Caos FC?

Hi va haver un antecedent italià que no em va agradar gaire. Era més aviat un reality i volíem canviar el tarannà pel nostre programa. Aquell era dur i ridiculitzava molt el futbolista. A mi m'agradava la seva idea: anar durant una setmana a un club que li van molt malament les coses i ajudar-los. Els riures que hi ha són compartits, no ens riem de la gent. La idea original italiana l'hem canviat, és més un docu-reality que un reality show. A la primera temporada vam tenir sis programes. Teníem molt material i la clau era saber quin esperit havia de tenir. Vaig quedar satisfet amb la criatura, la productora ha estat molt hàbil.

Per què van escollir el Selvatans?

Fem una preproducció, tenim gent que busca on hi pot haver una espècie de caos. És un equip que té futbolistes que realment saben jugar, però no té sistema, ordre ni res... Tenen Romà (Brusés), que és un personatge realment molt important en el programa. Havia conegut gent que havia estat entrenador-jugador, però mai havia vist algú que alhora fos president, entrenador, jugador, tresorer, encarregat de pintar i aplanar el camp... És un personatge molt vitalista. El club ens va semblar molt interessant, així com d'altres elements, com la comarca, el poble... Per a la televisió té un paisatge molt agraït, cada plànol és un quadre, estèticament ajuda molt. Es tracta d'anar sumant les virtuts i com pensem que podem explicar la història, amb molts matisos.

Del que hem gravat, n'estem contents; necessitem sempre la col·laboració dels personatges que s'hi presten. Tenen un tarannà meravellós, estan encantats de ser gravats i això ajuda a l'hora de crear una fragància. A la televisió tenim so i imatge; no emet fragància, però si les històries estan ben gravades i explicades, és com si en tingués.

Tenen solució equips així? Els canvia després del programa?

A la primera temporada, de sis partits només en vam guanyar i empatar un. Tots aquells clubs han anat guanyant partits; mínimament és una injecció de moral per als jugadors, algú s'interessa per ells, és com un alè i durant un temps viuen amb aquesta adrenalina. Normalment no venen tants futbolistes a entrenar, després sí. El que vam veure amb Sergio González és que no tenien cap mena d'ordre, no volen defensar. Tu quan perds la pilota no tens per què defensar, sinó formar un bloc per recuperar-la, però necessites saber distàncies. Vam fer alguns exercicis amb Sergio amb unes cordes, era una forma molt il·lustrativa perquè els futbolistes s'adonin dels moviments, és un entrenament que jo feia quan jugava a futbol. Es tracta de crear blocs. Crec que ho han entès, hem fet altres exercicis per a ells. Són petites aportacions que no oblidaran. També hem fet jugades a pilota aturada, per defensar i atacar. Hem estat parlant de principis d'equip, donant-los pistes. Restar, no restarem.

Què n'espera del partit Selvatans-Col·lectivitat Boliviana? (van acabar 1-1)

Espero que no es tornin bojos. Deixant de banda la sobreexcitació que puguin tenir, els nois seran televisats, és fàcil que es posin nerviosos. És una il·lusió que et gravin, però també et poden entrar nervis. Hi haurà força gent al camp, càmeres... no és un partit més. Molts cops hem vist que té un efecte positiu, però també negatiu, perquè els jugadors es posen massa tensos, i també és un al·licient per al rival.

No ha de ser fàcil gestionar-ho.

Si faig referència al futbol profesional, hi ha molta gent que té talent, però el tarannà és més important. Si no tens el tarannà necessari seràs incapaç de reproduir el talent en el camp. En el futbol professional he estat amb centenars de jugadors. Alguns de dilluns a dissabte ho feien de puta mare, però el diumenge a les 5 es posaven nerviosos.

Hi ha caos a Primera Divisió?

No, hi ha equips que no estan a l'altura del que prèviament esperen d'ells el club i l'afició.

Es veuria retransmetent partits de regional per televisió?

Sí, perfectament. Això és més futbol que el que comento. Jo televiso l'excel·lència, però és un percentatge mínim. El Caos FC mostra a la gent la realitat del futbol; el que jo comento, com els partits del Barça, Madrid, Atlético, no ho és. El futbol d'aquí representa els milions de federats que juguen cada cap de setmana, és més realitat això que el que retransmeto.